Publicat el 07/06/2018

L’envelliment de les mascotes és semblant al de les persones. És a dir, es produeix una pèrdua en tots els sentits, sistemes i òrgans. La diferència és que, en gossos i gats, aquest deteriorament és de cinc a set vegades més ràpid que en les persones. Això fa que haguem d’estar molt a l’aguait: ells també envelleixen i el seu cos viu un seguit de canvis que s’han de tenir en compte per cuidar-los com es mereixen.

En les dues darreres dècades, l’esperança de vida dels animals de companyia més habituals, gossos i gats, s’ha allargat força. Això és resultat, com en el cas de les persones, de diversos factors, però el més destacat és l’avenç en la curació de processos infecciosos. Així, si als anys noranta la longevitat dels gossos era d’entre nou i dotze anys, avui arriba als setze i, fins i tot, als divuit anys. Cal tenir en compte, però, que algunes característiques de l’animal, com el pes, també hi influeixen.

Ens trobem, doncs, que els gossos petits viuen més anys que els grans. Per això en veterinària es parla d’edat geriàtrica en funció de la mida i del pes del gos, i no tant dels anys. Es considera que un gos petit (màxim 10 kg) es fa gran als deu o onze anys, un de mitjà (10-30 kg) ho fa als nou anys, i un de gros (superior a 30 kg) a partir dels vuit.

Pel que fa als gats, la mida i el pes són més homogenis i per tant no hi ha tantes variacions. En aquest cas, viuen de mitjana uns catorze o quinze anys i se’ls considera vells a partir dels deu o onze.
Com ens adonem que s’han fet grans?

Gats

  • Canvia l’aspecte del pelatge i no es netegen tant.
  • Dormen més.
  • Tenen menys ganes de jugar i de moure’s.

Gossos

  • Els costa aixecar-se i caminen amb més dificultat.
  • Responen pitjor a estímuls visuals i sonors.
  • No desgasten tant les ungles i tenen més callositats articulars.
  • Es troben més letàrgics i menys interessats en l’entorn.
  • Poden aparèixer conductes que no havien tingut abans.

En l’objectiu que el nostre animal de companyia tingui una bona qualitat de vida, la medicina preventiva i una bona alimentació hi juguen un paper essencial. D’aquesta manera, a més de posar-los les vacunes i d’aplicar-los les desparasitacions recomanades, a partir d’una certa edat també cal que els fem periòdicament controls de sang, electrocardiogrames i ecografies que ens permetin evitar o detectar abans la majoria de malalties.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari