Publicat el 05/06/2013

El progrés camina molt lentament donant petits passos. Una monja, la Teresa Forcades, està revolucionant les masses, promovent el procés constitucional d’una transició sobiranista cap a una Catalunya independent. La darrera transició, promoguda per l’oligarquia franquista, en no ser rupturista va significar un simple canvi de cromos, que va deixar intactes les estructures de poder franquistes. Després d’aquest petit pas, de nou se’ns demana fer una nova transició.

Els actuals partits polítics independentistes es limiten a demanar un vot afirmatiu a favor de la independència, per aconseguir el poder polític i econòmic. Una vegada assolit, si es dóna el cas, ja canviaran les coses. La monja Forcades, tot i que segueix el mateix joc, pretén mobilitzar una ciutadania que no creu en res, i no participa d’una forma activa. Fa una crida a una ciutadania indignada, que ingènuament creu possible aconseguir una reforma impossible del sistema capitalista, oblidant-se del fiasco del comunisme soviètic, que va intentar fer-ho amb un capitalisme d’estat.
Avui dia, amb molta més experiència democràtica, no ens hauríem d’acontentar amb una minsa transició, sinó que caldria apostar per una ruptura, per la cerca d’un sistema millor que l’actual, en benefici propi i de les properes generacions. Una revolució positiva i pacífica, que en cap moment ha de ser “anti”, sinó “a favor”, d’un canvi que faci possible passar d’un sistema centrat en els diners, a un altre, més plenament humà, centrat en les persones.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari