Publicat el 28/10/2015

Per a la realització de qualsevol tipus d’activitat, les persones necessiten estar motivades, sigui quin sigui el tipus de motivació. Si excloem l’exercici de la força com un acte violent, ens trobem davant de tres tipus de motivacions. En primer lloc la dinerària del treball remunerat, que en algunes ocasions es podria assimilar a la violència del poder del «qui paga mana», tot i que existeixen persones que realitzen aquest treball de forma satisfactòria. En segon lloc i en la banda oposada, la mateixa motivació personal, basada en l’autoexigència d’una persona que fa el que creu que ha de fer, sense cap exigència o condició externa.

Entre aquestes dues motivacions extremes, la dinerària i la voluntària, existeix una tercera motivació, la de la meritocràcia. Suposa que la feina ben feta de qualsevol persona sigui reconeguda meritòriament per la societat, tot i que l’enveja dificulta moltes vegades aquest reconeixement dels altres. En el col·lectiu dels sèniors jubilats, la meritocràcia podria ser molt beneficiosa per a ells mateixos i per a la resta de la societat. En l’actual situació de crisi, de la qual ningú sap com sortir, la participació dels sèniors no està de moda, no està ben vista per una societat caracteritzada per la banalitat i la mediocritat. No s’accepta que qualsevol persona jubilada no obligada a treballar assumeixi per pròpia iniciativa compromisos socials. Cal rebutjar allò de «ja he treballat prou, és temps de descansar», perquè és el primer pas per començar a sentir-se i fer-se vell.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari