Publicat el 17/12/2014

La defensa de la llengua castellana en el sistema escolar ha estat sempre una excusa política per espanyolitzar Catalunya. L’experiència democràtica d’immersió lingüística al català, de més de 30 anys, en un territori peculiar com Catalunya, que té una llengua pròpia, ha estat molt positiva per consolidar la convivència ciutadana. La situació és molt fàcil d’explicar: d’una banda, els qui defensen legalment que Catalunya és Espanya, on la seva llengua oficial és el castellà; d’una altra banda, els qui creuen legítimament que la llengua pròpia de Catalunya és el català. La història ha demostrat que aquest conflicte d’interessos és irresoluble. Catalunya no vol renunciar a la seva llengua i Espanya vol imposar la seva.

Ens trobem al davant d’unes diferències culturals notables, degudes a la influència dels seus territoris, a les quals cal afegir l’espoli econòmic que pateix Catalunya. Aquesta realitat econòmica i cultural negativa és el motiu principal per justificar la proclamació de Catalunya com a nou estat propi, formant part de la UE. Una acció que solucionaria el fracàs històric d’intentar, sense èxit, la plena integració de Catalunya a Espanya.
Per a una Catalunya independent no existiria cap tipus de raó política per introduir en el seu sistema escolar un sistema trilingüe, amb un predomini del català que, tanmateix, inclogués el castellà i l’anglès. També seria possible la doble nacionalitat pels qui han tingut la nacionalitat espanyola, com succeeix actualment amb els països hispanoamericans.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari