Publicat el 10/10/2012

L’actual desafecció política i social, possiblement afecta més els homes que havien ocupat càrrecs directius, exclosos del treball remunerat per qüestions d’edat, als qui el seu retirament els pot suposar un important trauma. Quan es creien imprescindibles pel bon funcionament de l’empresa, aquesta els considera uns trastos que no serveixen per a res, la qual cosa, es vulgui o no, suposa una important davallada en la seva autoestima. Pretenen solucionar-ho enfocant la seva vida d’una forma banal, sense cap tipus de complicació emocional, que els acaba convertint en consumistes convulsius del seu temps, ple d’activitats sense cap tipus de contingut vital que doni sentit a la seva vida.

De la mateixa forma que avui dia, per la crisi, ens adonem que no era possible estirar més el braç que la màniga, passa el mateix amb la jubilació, no és gens aconsellable per millorar la qualitat de vida, viure com un vegetal humà, consumint simplement hores, de forma excessivament banal. Cal donar contingut vital al temps, per deixar de ser un paràsit no productiu, sobretot quan és sabut que cada any que passa augmenta en tres mesos l’esperança de vida. Existeixen, però, alternatives gratificants, com la de participar en la creació de la Xarxa Eurosènior, que pretén fundar consells sèniors a cada municipi i barri, per cercar respostes i solucions a tots els reptes que planteja la nova societat del segle XXI.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari