Publicat el 13/11/2017

La incertesa és aquella sensació de solitud, d’abandó, de dubte, que quan ens envaeix ens fa saltar tots els ressorts automàtics. Una de les emocions que generalment està més lligada a la incertesa és la por. La incertesa acostuma a fer-nos presagiar mals averanys i activa totes les pors. Pors, recordem-ho una vegada més, que són majoritàriament un fantasma de la nostra ment, provocat per nosaltres mateixos o per altres amb la intenció de desestabilitzar-nos.

Deixar-se posseir per la por és el desastre. Justament per això, hi ha grups de poder que, en lloc de solucionar els conflictes de relació, alimenten les pors de l’adversari, anunciant als quatre vents les set plagues d’Egipte, només per condicionar-ne la moral i debilitar-lo anímicament. Aquesta és una forma barroera i indecent de relació que hem d’estar amatents a detectar per impedir que sigui efectiva. L’amenaça, la mentida, la calúmnia, l’odi, són les eines que caracteritzen el foment intencionat de la incertesa amb l’ànim d’esporuguir.

Ara bé, la incertesa, per definició, no ha de ser per força cap anunci de desastre, sinó que hauria de ser una sensació neutra. El desconeixement d’allò que passarà no determina necessàriament que les coses hagin d’anar malament. És més, la incertesa forma part del nostre ADN com a éssers humans, allò que diem que «avui hi som i demà no hi som». El nostre futur és sempre totalment incert, i no per això hem de viure sempre esporuguits. Allò que ha de passar no sempre coincideix amb els nostres desigs i amb les nostres aspiracions; és quelcom absolutament incontrolable, però aquesta és una realitat que no tenim més remei que assumir. És així i prou.

El futur l’anem construint cada dia. La nostra vivència del present determina la nostra projecció futura. La nostra presència constant permet que les nostres successives eleccions estiguin ben fonamentades; la inconsciència, en canvi, ens condemna a viure des de la ment i ens ancora en un mar de pors.
L’antídot de la incertesa és la confiança. Nosaltres sabem des que naixem que no estem sols, sabem que hi ha quelcom superior a nosaltres, que ens ha creat, que ens dóna força, identitat i raó de ser. Sabem que estem en bones mans, malgrat no tenir certeses.

La confiança ens dona serenitat i permet fer marxar totes les boires del pensament que condicionen la nostra visió del present. El present que veiem és una projecció de la nostra ment. Com més nítida, emocionalment parlant, estigui la ment, més real serà la nostra visió del món i de tot allò que ens envolta.

La confiança ens relaxa i fa aflorar les nostres qualitats més sublims: l’acolliment, la veracitat, el reconeixement, l’amor. Qualitats imprescindibles si volem construir un futur millor i en pau. Si des de la confiança maldem per conrear la serenor en tot allò que fem, pensem o diem, la recompensa no es farà esperar.

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrit publicats amb anterioritat al web:
reginaferrando.simplesite.com regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari