Publicat el 21/12/2017

Ens trobem davant una societat que ha perdut la brúixola de navegar, amb unes conseqüències negatives clarament perceptibles en la classe política, que sempre ha defensat els interessos de les classes dominants. L’atur i la corrupció són els principals problemes que afecten prioritàriament aquesta societat desencisada.

La solució d’aquests problemes, per part d’una societat domesticada pel consumisme i l’individualisme, passa per apostar per canvis radicals, liderats per plantejaments basats en la il·lusió de canvis politics, impregnats d’un desig que cerca donar al poble allò que aquest desitja.

En funció de la cultura que impregna cada territori es perfilen dues solucions, la de Catalunya i la d’Espanya. Aquesta darrera amb la proposta populista de Podemos, on un grup reduït d’intel·lectuals volen fer neteja d’un sistema corrupte que fa insuportable la seva pudor. La il·lusió de Catalunya, per la seva banda, és la d’una part important del seu poble que també vol fer neteja, però aspirant a quelcom més, a la construcció d’una nova societat de baix a dalt.

Podemos ven la promesa d’una neteja, mentre que Catalunya ho fa sobretot d’un nou projecte de país, d’una nova societat vàlida per a totes les edats i per a tothom. Podemos està conduit per una agosarada minoria il·lustrada que pretén netejar un sistema polític en el qual els votants actuen més com a súbdits passius que com a ciutadans socialment compromesos, a diferència del projecte de Catalunya, que té el suport d’una forta societat civil organitzada.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior) joarxa@gmail.com

Deixa un comentari