Publicat el 02/10/2013

INTERPRETACIÓ
Romain Duris, Audrey Tautou, Gad Elmaleh, Omar Sy, Aïssa Maïga, Charlotte LeboN
DIRECCIÓ Michel Gondry
DURADA: 125 min.
GÈNERE: Fantàstic. Drama.

Els primers treballs del director francès Michel Gondry sorprenien perquè eren obres en què s’equilibrava amb gran agilitat una personalitat molt característica i un profund contingut capaç de conquistar els cors de l’espectador. El plaer que produïa descobrir joies com Olvídate de mí o La ciencia del sueño era fruit de com la personalitat del director actuava al servei del treball en qüestió, sense intercedir en aquest quan no era necessari i fent-ho sempre de manera continguda i justificada. En La espuma de los días, en canvi, fa la sensació que la hiperactiva personalitat de Michel Gondry hagi devorat tot el contingut que la pel·lícula pogués tenir.

Tot comença com un entranyable conte de fades. El director de Rebobine por favor desplega el seu món imaginari presentant espai i personatges de manera fluida i fins i tot divertida. De seguida entenem que ens estem endinsant en un món molt diferent al que estem acostumats, un món on tot canvia, des de la lògica més simple fins a les convencions socials més controvertides (mètodes de treball inventats, formes de flirteig imaginàries, tipus de menjar surrealistes, estils de ball impossibles… ). Conèixer aquest espai imaginari és com un divertit exercici consistent en descobrir quin raonament s’amaga darrere de cadascuna de les accions dels personatges, o quines formes inventades tenen aquests d’interactuar amb el seu context. Però la màgia dura poc temps.

Mentre que en les esmentades Olvídate de mí, La ciencia del sueño (i fins i tot a Rebobine por favor) els malabars artesanals del característic director eren usats com a suport d’un treballat i complex argument (de vegades més, de vegades menys), a La espuma de los días fa la sensació que l’argument s’ha d’esforçar enormement per adaptar-se a una sèrie d’innecessaris capritxos visuals. Com més avança la trama més difícil resulta sentir interès per uns personatges que desperten molt poca empatia, ja que l’imaginari de Michel Gondry és tan excessiu que acaba per absorbir tota l’atenció, i converteix en secundaris els personatges i fins i tot a la història. I és que la dramàtica aventura que se’ns pretén plantejar xoca amb un estil surrealista més preocupat per sorprendre amb nous invents artesanals que en despertar complicitat cap a les emocions i sensacions dels personatges. D’aquí que una història d’aparença tan humana arribi a semblar tan poc creïble.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Meslloc