Publicat el 29/10/2014

INTERPRETACIÓ
Jessica Chastain, James McAvoy, Viola Davis, William Hurt, Isabelle Huppert, Ryan Eggold, Bill Hader, Ciarán Hinds, Archie Panjabi, Jess Weixler
DIRECCIÓ Ned Benson
DURADA 119  min
GÈNERE Drama romàntic

A falta d’haver vist les dues pel·lícules que van donar lloc a aquesta tercera (recordem que som al davant d’un díptic que s’ha resumit en el producte que ens ocupa), centrem-nos en els resultats. No és difícil imaginar la companyia Weinstein descobrint La desaparición de Eleanor Rigby i veient-hi la possibilitat de traslladar a l’àmbit comercial un tipus de cinema que fins ara s’ha vist en l’àmbit independent (amb cintes, per posar algun exemple, com Blue Valentine o Two Lovers). Tampoc és difícil imaginar la mateixa companyia executant la seva clàssica tisorada per convertir en producte rentable una cinta d’autor (és probable que ho fos a l’inici). Si bé aquest procés va donar un bon resultat en casos com Cinema paradiso, Juego de lágrimas o Mi pie izquierdo, en aquest cas no sembla funcionar tan bé, ja que n’acaba resultant una pel·lícula clarament al servei de la galeria, que sembla confondre subtilesa amb intranscendència.

En arribar a la meitat del metratge es té la sensació que les seqüències se succeeixen al més pur estil acadèmic: causa i efecte, una i altra vegada, amb una clara intenció de fer-nos entendre què ha passat, sí, però sense arribar a plasmar cap emoció. El sofriment que comporta perdre un fill, per exemple, es dóna per descomptat a la pel·lícula. En cap moment se’ns ofereix la possibilitat de descobrir com afecta aquest terrible succés en les emocions dels personatges. Tot el que veiem són accions que, en el millor dels casos, ens en donen una petita pista. És a dir: el que es troba a faltar no és la recreació, sinó la possibilitat de descobrir quin és l’estat emocional dels personatges. Aquesta manca de proximitat vers l’apartat emocional fa evident la presència de la quarta paret, i genera en l’espectador serioses dificultats per oblidar que tot el que veu és només una pel·lícula.

Si l’entenem com a drama romàntic, és un treball que planteja una disputa de parella motivada per una tragèdia amb la qual mai no arribem a connectar. No cal dir, doncs, que La desaparición de Eleanor Rigby difícilment pot ser entesa com un drama familiar, ja que ens trobaríem al davant d’un motor (la pèrdua d’un fill) que ni tan sols arriba a arrencar. Veient, doncs, que l’òpera prima de Ned Benson no funciona ni com a drama romàntic ni tampoc com a tragèdia familiar, i atès que el producte original no s’exhibirà a les sales comercials, poc importa la funció que pugui exercir com a resum del díptic inicial. De manera que el que ens queda és una pel·lícula que funciona només a mig gas, que en el millor dels casos ni ofèn ni molesta de veure, però que té un contingut francament escàs.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari