Publicat el 03/12/2014

Els actuals grans estats-nació cada vegada són menys adequats per afrontar els reptes d’una societat del coneixement. La gent vol participar, i per poder-ho fer calen espais territorials més reduïts, amb unes dimensions assequibles més adients per fer possible la comprensió humana. Els pobles tenen cultures diferents. La seva manera d’entendre i plantejar la vida té molt a veure amb el seu ecosistema cultural, en el qual intervenen diferents factors com el clima i la constitució del terreny, entre altres. No té la mateixa manera d’entendre la vida un territori amb una terra àrida, com la de l’altiplà castellà, que el de terres mediterrànies, molt més fèrtils.

Quan un poble es troba davant d’una greu situació de crisi com l’actual, acostuma a recórrer als pensaments més profunds de la seva cultura històrica. És per això que a Catalunya, i possiblement també al País Basc, els seus habitants comencen a creure que podrien viure molt millor procurant ser ells mateixos, utilitzant lliurement la seva cultura i no la dels altres. Un exemple podria ser el sistema de pensions. Un sistema que corre més perill dins d’una Espanya amb un atur creixent que en una Catalunya independent, capaç de crear llocs de treball amb els seus propis recursos econòmics i amb la cultura del treball i l’esforç. El plantejament que defensa l’oligarquia castellana d’una «Espanya grande y libre» és anacrònic. Qualsevol persona pot constatar que, de nous estats, cada vegada n’hi ha més, i no a l’inrevés.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari