Publicat el 05/10/2017

La cordillera és una pel·lícula de múltiples lectures, tant en el camp metafòric com en la història que explica: Hernán Blanco, president d’Argentina, ha de prendre simultàniament decisions relacionades amb la salut mental de la seva filla i el futur immediat del país que té al seu càrrec. L’actitud amb què afronta les dues tasques i les resolucions a què acaba recorrent obren interrogants sobre el seu passat i personalitat, alhora que plantegen qüestions ètiques que freguen l’existencialisme. Un mena de laberint on la intimitat i la vida política s’entrecreuen. La gran virtut de la pel·lícula és que sap dur a terme la composició del puzle amb notable naturalitat.

Malgrat tot, no aconsegueix deslliurar-se de certes pretensions: clarobscurs amb intencions òbvies, banda sonora conscientment sinistra (si bé cal dir que Alberto Iglesias compleix amb el seu treball amb impecable professionalitat)… Amb tot, Meitre aconsegueix mantenir l’interès fins al final. Això es deu, en gran part, al fet que se li dona gairebé millor escriure que dirigir: la finor dels seus diàlegs i el tempo pausat (en realitat un altre dispositiu subjecte a un llenguatge convencional, però no per això menys efectiu) troben l’harmonia adequada per convèncer l’espectador que es deixi enganyar. Petició a la qual s’accedeix gustosament.

En definitiva, el balanç és positiu. Santiago Meitre sap explicar el complex amb facilitat. En cap moment no fa la sensació que el director es perdi en girs innecessaris ni que intenti donar-nos gat per llebre. La història, tot i laberíntica, és sòlida i no tira cap ham. Gràcies a això, els aspectes ‘acadèmics’ queden gairebé eclipsats pel brutal retrat que Meitre fa del panorama polític actual: ja no hi ha espai per a l’ètica ni l’humanisme. Qui entra en el joc del capitalisme salvatge és absorbit per un remolí que baixa directament a l’infern. I a partir de llavors, totes les opcions condueixen al mateix lloc. Fet el descens, ja és impossible tornar.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari