Publicat el 30/11/2018

Fàcils de pelar, saboroses i plenes de vitamina C, provenen del grup de les mandarines, juntament amb tangerines i satsumes.

Origen i nom:
Una teoria és que a finals del segle XIX un missioner francès, el germà Clément Rodier, treballava en una granja agrícola per a orfes a Algèria; era un apassionat de les plantes i va tenir la idea de recollir una mica de pol·len de les flors d’un aranger, l’arbre que produeix les taronges amargues. Amb aquest pol·len va fecundar les flors d’un altre arbre, el mandariner. Aquestes flors van donar fruits les llavors dels quals va recuperar en Clément. Les va plantar i van créixer uns arbres d’una espècie totalment nova. Dos anys més tard van donar els seus primers fruits, totalment nous: poc àcids, sense llavors i amb una pell molt fina. El millor no va ser el descobriment en si, sinó que els nens de l’orfenat s’hi van tornar bojos.

Des de llavors, es venen conreant a la zona de la Mediterrània, i el 1929 se’ls va donar el nom de ‘clementines’, derivat del seu creador.

La segona i més recent teoria diu que el seu origen és oriental, observant la seva notable similitud amb la mandarina de Canton, que ha estat àmpliament conreada a la Xina durant milers d’anys.

Actualment la millor varietat de clementines i la que més suc té és la ‘clemenules’, originària de la comarca de la plana baixa de Castelló. La clementina de Nules, o clemenules per als amics, va sorgir de forma natural per mutació. És de mida mitjana, de pell fina i llisa, de color taronja pàl·lid, fàcil de pelar i amb gran quantitat de suc. Té un alt contingut en vitamina C i una col·lecció d’aromes excel·lent. La seva polpa és de gran qualitat i l’acidesa del fruit va en continu descens en relació amb la seva maduresa i recol·lecció. En consumir-se sencera i no en suc s’aprofita més la seva fibra, concentrada en la pell blanca dels grills.

 

Redacció La Clau
Font: http://condislife.com

Deixa un comentari