Publicat el 08/03/2018

Estem vivint una situació inversemblant: molts locals religiosos que només deu anys enrere estaven més aviat buits, en l’actualitat s’omplen, convertits en espais per atendre accions caritatives en comptes d’activitats majoritàriament religioses, dedicant-se de forma preferent a tenir cura de les necessitats més bàsiques d’una part cada vegada més nombrosa de la societat, que necessita que se l’ajudi a apaivagar la seva pobresa i precarietat laboral.

La caritat religiosa pròpia d’una societat tercermundista ha reaparegut, omplint un buit social, reconfortant una societat amb una creixent drogodependència social que l’impedeix copsar la realitat negativa que l’envolta, i limitant-se a fer caritat als pobres. Quan en un país la justícia social és substituïda per la caritat, és evident que ens trobem en una societat caracteritzada per grans diferències entre pobres i rics, promogudes per un obsolet sistema capitalista que genera atur i precarietat en comptes d’ocupació.

Donar peix i no ensenyar a pescar s’ha convertit en un acció prioritària que atempta contra els principis més bàsics dels éssers humans. És evident que a una persona que s’està morint de gana cal donar-li peix abans que això succeeixi, però per quant de temps? Una societat que ha de recórrer a la caritat per sobreviure és sense cap mena de dubte una societat sense futur. La manca d’ocupació és un clar atemptat contra la dignitat humana, i per aquest motiu la solució a l’atur s’ha convertit en una acció prioritària.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari