Publicat el 13/11/2013

INTERPRETACIÓ
Kristen Connolly, Chris Hemsworth, Fran Kranz, Richard Jenkins, Bradley Whitford
DIRECCIÓ Drew Goddard
DURADA 105 min
GÈNERE Terror / Fantàstic

No és cap ximpleria afirmar que La cabaña en el bosque forma part del Nou Cinema del segle XXI si apel·lem a aquest com a corrent renovador de gèneres i estils. Em refereixo a aquestes pel·lícules que fan una mena de presa de consciència, una assumpció de la seva pròpia naturalesa genèrica a partir de la qual reescriuen les seves pròpies regles. Això és si fa o no fa el que ens ofereix l’òpera prima de Drew Goddard, un fet gens estrany si tenim en compte que tant en la producció del film com en l’escriptura del guió podem trobar-hi al seu col·lega Joss Whedon, autor de Los vengadores.

Però aquesta vegada no ens trobem davant d’una revisió genèrica emprada com a fi per arribar a un punt determinat, sinó que la revisió és l’objectiu en si. El que presenciem és una mena de joc de miralls on s’hi planteja una reflexió segons la qual el públic és un element imprescindible en la narrativa del terror: l’espectador és un còmplice que condiciona l’actitud dels personatges i els condueix a un desenllaç preestablert. Una reflexió que va cobrant forma a mesura que l’espectador va entenent el que en realitat contempla, i el més curiós és que com més evident es torna aquesta reflexió menys interessant és la pel·lícula.

I és que malgrat la seva aparença de clixé, tant els cinc joves disposats a passar el cap de setmana enmig de la muntanya com els dos secundaris aliens a l’acció (encara que enigmàticament relacionats amb l’aventura) resulten tremendament interessants: la presentació de personatges és brillant i gràcies a això anar-los coneixent és un veritable plaer. Recordem la inquietant -al mateix temps que divertida- escena en què la jove colla coneix al misteriós i solitari personatge que habita a la gasolinera abandonada. Es tracta d’una escena ja vista en incomptables ocasions però igualment plantejada d’una manera excel·lent.

I de fet, en aquesta ja hi ha certa intenció metafísica, és a dir, s’aprecia en aquest desplegament de personatges certa autoconsciència disposada a parodiar-se a si mateixa. És per aquest motiu que, des del meu punt de vista, resulta innecessari el gir argumental a partir del qual la “gamberrada” metafísica esdevé la protagonista principal del film. A partir d’aleshores l’interès d’una història que fins llavors aconseguia excel·lents resultats va quedant anulat. Malgrat això, diguem-ho tot, la pel·lícula encara ens oferirà almenys un parell de seqüències tan inesperades com divertides que aconsegueixen que l’espectador surti somrient de l’experiència. Amb tot, una pel·lícula altament recomanable als fans del gènere terrorífic.

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2