Publicat el 23/03/2017

INTERPRETACIÓ
Tom Hiddleston, Brie Larson, Samuel L. Jackson, John C. Reilly, John Goodman, Corey Hawkins
DIRECCIÓ Jordan Vogt-Roberts
DURADA 120 min
GÈNERE Fantasia / Aventures

Hi ha com a mínim quatre aspectes que fan de Kong: La Isla Calavera una pel·lícula interessant. No tant pel fet de convertir un simple blockbuster en un treball entretingut (que també) com pel fet que segellen, d’alguna manera, l’època i l’estil als quals la pel·lícula pertany; i que la fan, d’altra banda, radicalment diferent de les anteriors incursions en el mite. I és que hi ha molt poques franquícies tan influïdes pel seu context, que tinguin un lligam tan fort amb els corrents contemporanis i amb les necessitats comercials dictaminades per les exigències del públic.

La versió dirigida per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack l’any 1933 (que segueix essent, al meu entendre, la millor pel·lícula sobre el goril·la gegant) volia ser una demostració de l’arsenal d’espectacularitat visual que en aquell moment posseïa RKO; i al mateix temps feia gala de l’horror, grandiositat i fantasia que caracteritzaven les seves pel·lícules. Aquest caràcter gairebé exhibicionista fou substituït l’any 1976 per un discurs romàntic i antibel·licista de la mà de John Guillermin, i revisat el 2005 pels ulls d’un dels principals responsables (Peter Jackson) del bombardeig d’artilleria CGI que patia el cinema comercial d’aquell moment.

Kong: La Isla Calavera neix d’un context molt més complex. Per simplificar direm que el seu referent principal és, sens dubte, la gran fàbrica de superherois cinematogràfics Marvel Studios. La primera prova és que ni tan sols el gran King Kong ha estat capaç d’esquivar l’ona expansiva de l’explosió de les franquícies. La segona és el seu humor: l’acidesa dels diàlegs i aquesta ridiculització de les sentències èpiques és òbviament hereva dels quatre ‘venjadors’. La tercera és l’agilitat i la fluïdesa de la presentació dels personatges, així com l’execució de les escenes d’acció: directes i eficients, amb un ús merament puntual de la càmera lenta.

Aquesta no és, tanmateix, la seva única influència. Un altre aspecte de la pel·lícula, clarament derivat del seu context, és la mirada nostàlgica al mite original: la voluntat de recuperar la figura del gegant, deixant de banda aquell goril·la sobrehormonat que protagonitzava les dues entregues anteriors. Kong: La Isla Calavera ens retorna la criatura majestuosa i senyorial que camina per les selves amb determinació i fermesa… però també amb un fort respecte per la naturalesa, per tot allò que l’envolta.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari