Publicat el 11/03/2015

INTERPRETACIÓ
Colin Firth, Taron Egerton, Samuel L. Jackson, Mark Hamill, Mark Strong, Michael Caine, Sofia Boutella
DIRECCIÓ Matthew Vaughn
DURADA 129 min
GÈNERE Thriller / Comèdia

De tant en tant passa que una pel·lícula aconsegueix reunir tots els tòpics d’un gènere amb uns bons resultats i evitant l’etiqueta de «producte prefabricat». Vull dir que un cop cada ics temps apareix aquell treball que, malgrat que s’autodeclara obertament «copiador de…» aconsegueix esquivar el mur de ridiculesa on tants i tants altres s’han estavellat amb uns resultats catastròfics. És aquella pel·lícula que a cada referència que fa aporta un pessic de novetat, a cada element preestablert del que se serveix ens obsequia amb un petit gra d’autoria… I, de vegades (molt poques), aquest treball fins i tot aconsegueix capgirar les bases del gènere al qual homenatja.

Des del seu primer treball, Matthew Vaughn ha demostrat ser un expert en el terreny de l’entreteniment. Però el més sorprenent és que la seva carrera ha estat una ascensió d’esglaons a marxa accelerada, apujant una mica el llistó en cada una de les pel·lícules, totes deutores de gèneres ja existents: la comèdia negra neo-noir de Guy Ritchie en el primer llargmetratge, Layer Cake; el conte de fades gamberro de La princesa prometida en el segon treball, Stardust; la paròdia del gènere superheroic en el tercer, Kick-Ass; i l’origen dels personatges que protagonitzen aquella coneguda saga en el quart treball, X-men: Primera Generación.

En el cas de Kingsman: Servicio secreto, el director torna a associar-se amb el guionista de còmics Mark Millar (de qui ja va adaptar el còmic Kick-Ass) per explicar-nos el procés de forja dels agents secrets que veiem en les pel·lícules d’espionatge britàniques. I, per fer-ho, ens presenta un treball que compagina amb una naturalitat sorprenent l’homenatge i la deconstrucció: alhora que en copia els trets més característics, Vaughn també tira per terra les regles més bàsiques no ja del gènere, sinó de la narrativa en general. El resultat de tot plegat és un còctel on conviuen les explosions de violència pròpies de la sèrie B, els elements més recognoscibles del gènere zombie i l’elegància britànica característica de les pel·lícules de l’agent secret 007.

Tota una suma d’encerts i de girs imprevisibles que fan d’aquesta aposta una de les experiències més arriscades, entretingudes, imprevisibles i políticament incorrectes que s’han vist últimament a les sales de cinema comercials. Vaja, una pel·lícula difícil de fer. Robert Rodríguez i Zack Snyder, no ho intentin a casa.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852