Publicat el 15/11/2018

«Estar al dia és l’article primer de la pròpia definició de Moda»

El barceloní Juste de Nin és dibuixant, il·lustrador i ninotaire (no és per atzar que es diu Nin!), conegut també pel seu vincle amb el món de la moda a través de la marca Armand Basi. Des dels anys 60 ha participat en nombroses publicacions cíviques, desplegant especialment els seus ‘ninots’ en moltes revistes de l’oposició contra el franquisme (Treball, Unitat, Lluita obrera, Assemblea) i il·lustrant durant anys els articles de Manuel Vázquez Montalbán a Mundo Obrero, la qual cosa el va fer popular en temps de la dictadura i la transició. El 2007 va iniciar la seva sèrie de novel·les gràfiques amb títols com Els Nin, Montecristo 1941, La muntanya màgica, Garbo, l’espia català, Vergonya!
(La grandeur touchée), Andreu Nin o Ítaca, entre d’altres.

Com arriba al món del disseny de la moda?
Per accident! Com a ninotaire i antifranquista clandestí, era un risc enorme acceptar la col·laboració que vaig rebre en diferents moments de revistes com Hermano Lobo i Por Favor o diaris com El Noticiero Universal o Tele/eXpres. Un dibuix és més fàcil de detectar que una signatura… Hauria tingut la politicosocial (Gestapo franquista) a casa als pocs dies d’aparèixer la publicació.
Vaig acceptar l’oferiment de Basi de treballar en la moda. Una gran sort que va convertir-me, amb el temps i amb el mestratge d’Armand Basi i Sabi (cosí de la meva mare), en director creatiu i dissenyador de la prestigiosa marca que duia el nom del president de la companyia: ARMAND BASI. Una dècada meravellosa que, a banda de dur-me a les multitudinàries desfilades del Gaudí de Barcelona, em va permetre viatjar a les que férem a París, Londres i fins i tot les de Moscou! I és que gràcies a la moda vaig esdevenir un professional respectat.
Va ser una dècada molt feliç per a mi, en la qual vaig fer grans amics i col·legues, com en Toni Miró, Custo Dalmau i tants d’altres…

Què destacaria de la seva experiència i trajectòria personal a Armand Basi?
La marca Armand Basi em va permetre unir tot el que m’entusiasmava: per una banda el meu amor al cinema i la literatura, ja que em van fer presentar unes col·leccions que tenien sempre un clar ‘argument-concepte’, que en dèiem —dedicades per exemple a Lorca, a Fellini, al Macondo de García Márquez, a l’Argentina (un país que em fascina), al mite de Don Juan, etc.—; i per altra banda els estampats o gràfica en general, que feia personalment. LA MEVA DÈRIA PEL DIBUIX!

Basi SA, ara Basi Group, és una empresa familiar de referència internacional que va iniciar les seves activitats el 1948, a Barcelona primer i després a Badalona. Quines han estat les claus del seu èxit empresarial?
L’honestedat, l’amor a la feina, la humanitat de la família Basi: aquesta és la clau!

En el món de la moda s’entra en contacte amb celebritats internacionals. Alguna anècdota que recordi especialment en aquest sentit?
Incomptables… Una de les que no oblidaré fou aquell fred nadalenc, un hivern a Nova York, allotjat al Waldorf, que vaig tenir de veí a… Frank Sinatra. Per cert, malauradament no cantava a la dutxa.

Com s’encara el procés per dissenyar moda? Quins aspectes es tenen en compte?
Cal comptar amb un excel·lent equip de col·laboradors: estilistes, grafista, patronistes, tècnics i un bon product manager, que entengui la teva filosofia de moda.

Com contribueixen les noves tecnologies i la globalització a projectar el món de la moda?
Són indispensables. Estar al dia és l’article primer de la pròpia definició de ‘moda’. Jo tenia un oncle compositor (el germà petit de l’escriptora Anaïs Nin) que sempre em deia: «L’avantguarda és el primer que envelleix».
Quant a la globalització, tinc els meus dubtes que hagin aportat alguna cosa a la imaginació. En tot cas, pensant en positiu, han democratitzat la indústria, els preus. Cal però vigilar-los on fabriquen, a quins països, i evitar sobretot l’explotació en general, i en especial dels nens.
Res té a veure una empresa familiar, per important que sigui, amb una multinacional (d’aquestes darreres, en desconfio tant com de la banca o la borsa).

Canviem d’àmbit. Com s’inicia en el món de la il·lustració?
Jo crec que es neix dibuixant, com es neix músic, apte per a l’enginyeria o per a ser un bon lampista! Personalment feia tebeos que mostrava o donava als meus amics. Ja a l’adolescència vaig anar a l’estudi del mestre Tàrrega (un gran record) i al Cercle Artístic de Sant Lluc a fer dibuix al natural. El meu primer treball va ser al grup Tele/eXpres, il·lustrant contes. Després vindria la clandestinitat, fent dibuixos, cartells o pancartes per al PSUC, CCOO, Assemblea de Catalunya, Nacionalistes d’Esquerra…
Fins i tot aquests darrers anys he fet dibuixos per a l’ANC, ÒMNIUM, Fundació Andreu Nin, etc.

Els anys 80 crea ‘La Norma’, tot un referent gràfic de la normalització lingüística. Com va néixer aquest personatge?
Sí, molts m’han dit que forma part de la tradició catalana de personatges de lluita, com anteriorment el ‘Patufet’ o ‘El Més Petit de Tots’, en la guerra contra el feixisme. La Norma la vaig crear inspirant-me en una nena real: l’Anna Solà, amb textos de l’entranyable Tísner. Cal dir que la meva filla, Tània Juste, avui escriptora, tenia l’edat de La Norma; és a dir, que per a mi va ser una ‘model’ constant pel que fa als gests i posicions d’una nena de 10 anys.

La seva obra en còmic parteix sobretot de la voluntat de preservar la memòria. Per què se centra tant en aquesta línia temàtica de fons?
La història, sobretot la del nostre únic país, Catalunya, interessa a la gran majoria. Però per a molts conciutadans és difícil comprar llibres d’història. El que faig jo és explicar-la, especialment la dels segles XIX i XX, en forma de novel·la; més entretinguda, amb anècdotes que s’allunyin de la cronologia.

Ha viscut al Maresme. Què en pensa, d’aquesta comarca?
He tingut durant 20 anys una casa a Premià de Dalt. Era la meva Ítaca, justament els vaig dedicar un còmic ben gruixut: Ítaca, l’Odissea en la Mediterrània de 1936, que podeu aconseguir encara a la Societat Cultural Sant Jaume d’aquesta acollidora vila. Aquest va ser el primer que vaig dibuixar, cap al 2002.
El Maresme ha estat durant molt de temps el meu territori. Hi tinc molts amics, i encara que per circumstàncies ara torno a ser un pixapins, sempre estimaré aquesta deliciosa comarca, apassionadament!

 

Entrevista: Albert Calls

Deixa un comentari

GERMANS HOMS 10-18-2
Bosc Màgic dels Tions al Rukimon