Publicat el 31/05/2018

Són innombrables les vegades que he sentit la frase «ja sóc massa gran per a això», o «si fos més jove faria allò». És per aquesta raó que em va sorprendre el fet de conèixer un professor jubilat que, amb vuit dècades a l’esquena, acabava d’ascendir i descendir del Kilimanjaro, el pic més alt de l’Àfrica. Aquest home és en Lluís Garrofé, veí de Tartareu (Lleida), que parlava de la seva recent aventura amb energia però encara reivindicant el fet d’haver anat més aviat lent.

Tanzània és un país pobre i l’esperança de vida no supera els seixanta anys. És per això que la seva presència i la seva fal·lera per fer el cim del Kilimanjaro sorprenien i preocupaven en la mateixa proporció. Als guies —em comenta juntament amb la seva neta Irina— els preocupava que pogués passar res d’inesperat, atesa l’avançada edat d’en Lluís.

En el capítol d’aquesta setmana ens endinsem en l’aventura d’en Lluís a Tanzània des del seu particular i energètic punt de vista, però sobretot descobrim el seu passat com a professor alternatiu, en l’època en què tenia l’absoluta convicció que la millor forma d’estudiar la natura és sortir a la muntanya i observar-la.

En Garrofé no va acabar l’entrevista sense llançar un missatge a tots els jubilats que el volguessin escoltar, per animar-los, primer de tot, a deixar el rellotge a casa i no portar el control del temps, i sobretot a estar ocupats constantment amb diverses activitats, ja sigui sortir a passejar per la platja o fer el cim del Kilimanjaro.

 

Carles Tamayo
www.carlestamayo.com

Deixa un comentari