Publicat el 07/02/2018

Josep Gaya Freixes va néixer a Os de Balaguer (Lleida) el 1950. El 1976 va començar a exercir com a metge a Les Pallargues i agregats (Lleida). L’any 1978 va arribar a Vilassar de Mar, començant una relació professional de 40 anys amb les persones d’aquest municipi, on és molt conegut. Cal dir, però, que en la seva època d’estudiant va ser ajudant del metge de Cabrera de Mar, el Dr. Guillem Aresté, a qui considera el seu primer mestre. Un cop jubilat, el 22 de maig de 2017, el Dr. Gaya va acceptar la proposta de ser jutge de pau de Vilassar de Mar, activitat que desenvolupa actualment i sobre la qual parlem en aquesta entrevista.

Com li van proposar ser jutge de pau i per què va decidir acceptar-ho?
L’alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot, em va proposar ser jutge de pau sense esperar-m’ho. Vaig reflexionar sobre la proposta i em va semblar una gran idea, perquè m’havia jubilat i aquesta era una fantàstica manera de no desvincular-me del poble.

Quines activitats es fan des del jutjat de pau?
Els casaments, els aspectes del Registre Civil com els naixements, els empadronaments, les defuncions i les conciliacions que sol·licitin els veïns del municipi, sense que aquestes siguin vinculants, sinó de bona voluntat.

De quina manera es preparen els casaments amb els nuvis?
Molts dels nuvis són coneguts meus del poble, la qual cosa em permet personalitzar-los la cerimònia; altres, els menys, els conec en el moment d’entrar a la sala.

I com s’adapta la cerimònia a cada parella?
Intento que les cerimònies no siguin l’acció freda de llegir els articles del Codi Civil i de la Constitució. Normalment, dic unes paraules relacionades amb el matrimoni. La meva intenció és donar-li un aire càlid a la celebració, perquè no sigui impersonal. Per això, preparo per a cada parella una intervenció amb la voluntat que tinguin un grat record d’aquest dia.

Quin ritme de casaments tenen a Vilassar de Mar?
Casem els dimecres i els divendres, i normalment fem dues o tres cerimònies per dia. Sempre tenim, però, una porta oberta als casos que, per les raons que sigui, no puguin fer-se en els dies establerts.

Malauradament, en la nostra societat no sempre ha estat així, però podem parlar ja de normalitat en la celebració de casaments entre persones del mateix sexe?
La normalització en aquest tema, com no podria ser d’una altra manera, ja és total. En l’experiència que he tingut fins ara com a jutge de pau, el tractament en les cerimònies entre persones del mateix sexe és idèntic al de la resta de parelles; sempre buscant l’amabilitat i el caliu per a tots els que escullen Vilassar de Mar per casar-se.

La seva experiència de metge li està servint en la seva nova tasca de jutge de pau?
Sí, em serveix, sobretot pel tracte personal i humà. Per la meva professió ja estic acostumat a tenir més facilitat per tractar amb les persones, tinc més coneixement per adreçar-me al públic. En aquest sentit, l’experiència és molt satisfactòria.

Com a jutge de pau també intervé en actes de conciliació. Què ens pot dir d’aquest àmbit del jutjat?
Realitzem conciliacions de coses senzilles i de bona voluntat, aquelles que no requereixen del protocol de la justícia (advocat, procurador…). En aquest sentit, solen ser disputes i malentesos entre veïns. L’interessat fa la queixa, l’estudiem, parlem amb les dues parts implicades i les reunim per internar conciliar-les. En l’experiència que he tingut fins ara, totes les conciliacions han tingut un final satisfactori.

Per acabar, alguna anècdota que vulgui destacar de la seva activitat fins ara com a jutge de pau?
Uns nuvis que ja havia casat al jutjat de pau de Vilassar de Mar em van demanar si podia fer una simulació del seu casament en un hotel de Barcelona. Els convidats no sabien que prèviament els havia casat al jutjat, per tant vaig celebrar la cerimònia dues vegades.

Redacció La Clau

Deixa un comentari