Publicat el 21/09/2017

John Galindo Rooney va néixer el 1978 a Stockpot (Regne Unit). Viu a Calella. L’any 1989 va començar la seva trajectòria com a nedador al Club Natació Calella, fins al 2000. La seva història com a triatleta comença l’any 2011, quan per un repte personal es proposa fer un triatló de llarga distància. I a finals de 2011 va aconseguir el seu propòsit. Es va començar a enganxar a la disciplina del triatló i va continuar millorant les seves marques fins a l’any 2014, que aconsegueix 8,53 h en l’Ironman Barcelona. Precisament, aquesta marca li permet classificar-se per al World Championship Ironman de Hawaii 2015 en grups d’edat, on aconsegueix una sisena posició entre tots els espanyols que hi varen participar.

Quan va començar la seva afició per participar en els triatlons de llarga distància?
Al 2010 vaig veure com feien la Challenge a Calella. Em va impactar tant que em vaig inscriure a la prova de l’any següent, prenent-m’ho com un repte personal per fer un canvi a la meva vida.

Aquesta és una pràctica esportiva que demana un entrenament molt rigorós i estricte. Quantes hores al dia hi dedica i quina metodologia segueix?
Entreno de 8 a 14 h setmanals depenent del moment de la temporada. El meu entrenador és el JuanP, d’Impulsa tu Físico; ell em guia en la meva inquietud per experimentar amb el meu cos. M’agrada posar-me a prova i fer coses diferents per avaluar-ne els resultats.

Vostè ha de compatibilitzar la seva tasca d’entrenador personal a l’Escola de Triatló de Calella TriCBM amb l’entrenament personal diari, a banda de les responsabilitats de la seva vida familiar. Com aconsegueix l’equilibri en els diversos àmbits?
Porto el grup d’adults del meu club, el TRICBM, amb el qual a vegades puc fer algun dels meus entrenaments; formo part de l’equip com a triatleta, competim junts a la lliga i sempre fem pinya. També porto l’escola del club juntament amb el meu amic i company d’equip, l’Isam Mounir. Fem un horari intensiu els dissabtes al matí, així els nens també s’ho poden compaginar amb totes les coses que fan, i per a nosaltres també és més fàcil en l’aspecte logístic organitzar tot el que es necessita per fer els entrenaments de les tres disciplines juntes. La veritat és que el que volem és que els nens es diverteixin molt i ho fem molt amè i dinàmic. L’escola m’omple molt en l’àmbit personal, així que no em costa cap esforç.
L’organització no és la meva millor virtut, però ho intento i gairebé sempre aconsegueixo quadrar-ho tot. També he de dir que tinc tot el suport i la comprensió de la meva família; tinc un sol de dona i uns pares i uns sogres que sempre estan disposats a ajudar-nos amb els tres nens.
No paro en tot el dia, però ho tinc força ben organitzat i rebo molt d’ajut de la família. No diré, però, que no tinc moments de crisi…

Pel que fa a proves esportives, de tots els «Llarga distància» en què ha competit, quin seria el més dur?
Potser Lanzarote; vaig anar poc preparat per a una prova on qualsevol feblesa en algun sector es multiplica.

Després d’haver fet l’Ironman de Kona el 2015, a Hawaii, si es tornés a classificar, tornaria a competir-hi per tot el que comporta logísticament i econòmicament? Com va viure aquesta experiència esportiva?
Ara mateix competeixo en categoria Pro i tinc els peus a terra: és molt difícil classificar-se, però quan acabi aquesta aventura i torni a grups d’edat vull tornar-hi a anar. Són molts diners, però crec que els moments inoblidables són el que t’emportes a la vida, i l’Ironman de Kona és molt especial, així com l’illa. Ja veurem la manera de fer-ho, però m’agradaria tornar per repetir l’experiència.

El proper 30 de setembre torna a celebrar-se una nova edició de l’Ironman de Barcelona a la localitat on viu, Calella. Es troba ben preparat per afrontar-la, després d’haver fet el passat juliol l’Ironman de Zuric?
Sí, arribo molt motivat, amb ganes de treure’m l’espina de l’any passat i de l’IM Zuric, que no va anar gaire bé.

Quants cops ha participat en l’Ironman de Barcelona?
Cinc amb una retirada al 2016: 2011-2012-2013-2014-2016.

Pel que fa a la seva activitat en competició, quins reptes s’ha proposat, tant en el dia a dia com en el futur?
Crec que tinc marge de millora i molt per aprendre. La meva motivació segueix intacta. M’agradaria fer un TOP 10 a casa meva, Calella, amb una bona marca.

En aquests moments hi ha una important expansió tant del running com del triatló. Com creu que evolucionaran els propers anys aquestes pràctiques esportives?
Crec que cada cop hi ha més consciència de la necessitat de tenir una vida sana, i a part de l’alimentació l’esport és molt important. El running és un esport que necessita poca logística, per tant és fàcil i econòmic, a més que també és un esport que dona bons resultats pel que fa al canvi físic. Quant al triatló, hi ha moltíssima afició, però és imprevisible, són modes…

Avui dia és molt habitual la figura de l’entrenador personal a distància, i les noves tecnologies online ho faciliten. Vostè ofereix aquest servei. Ens pot explicar quina metodologia fa servir?
És viable entrenar-se a través de la xarxa, però mai no serà equiparable als entrenaments presencials, on l’entrenador corregeix in situ i l’entrenat pregunta els seus dubtes en el moment. De totes maneres, el que compensa és que hi hagi molta comunicació, llargues trucades telefòniques parlant de sensacions i impressions; quan hi entens perquè tens formació però també perquè ho vius en la teva persona, és molt més fàcil empatitzar amb el que t’estan explicant des de la distància.
La meva metodologia és fer plannings setmanals generals per a llarga i curta distància per a l’equip, i individuals per a qui me’ls demana. Després parlo amb la gent individualment per saber com els ha anat i així anar readaptant els entrenaments cada setmana, segons les sensacions i les necessitats, però sense deixar de banda l’objectiu final per al qual s’està entrenant. En general podria dir que faig una planificació inicial que després vaig modificant segons el que rebo de l’equip o de les persones que entreno. Crec que, com en qualsevol professió, entrenar és un art on es barregen coneixements, intuïció, experiència i feedback, i per tot això la comunicació és imprescindible.

Quins consells donaria a una persona que es vol iniciar en el món del triatló?
Que no s’ho pensi molt i s’apunti a un club de triatló, que no s’exigeixi massa, tingui paciència amb ell/a mateix i que no es compari amb ningú, que es posi les seves pròpies metes i que vagi sumant…, i a gaudir fent esport!

Deixa un comentari