Publicat el 02/08/2017

Ja som en una societat que ja no és d’un temps passat que mai més no tornarà, que afecta sobretot el treball i les seves futures repercussions negatives en les pensions. Atribuir l’atur a la deslocalització de la fabricació, que cerca produir en mercats amb mà d’obra més barata com la Xina, és una primera aproximació a una realitat molt més complexa. El veritable i més important desencadenant de l’atur és l’automatització i la robotització dels mitjans de producció, que fan possible un fort creixement de la productivitat, fins al punt que avui dia es produeix molt més, més barat i amb menys treballadors. Durant anys l’automatització va suposar uns costos inicials molt elevats, que només estaven a l’abast de les principals empreses productores, però en els darrers temps la reducció d’aquest cost ha permès que fabricants mitjans i petits puguin augmentar la seva productivitat per ser més competitius, tot i reduir les seves plantilles.

Ens trobem en una situació molt semblant a la dels inicis de la revolució industrial, en què els treballadors van intentar destruir les màquines per considerar-les culpables de la seva explotació. Posteriorment s’ha constatat que la mecanització ha estat positiva. Podríem deduir el mateix sobre la informatització i l’automatització i pensar que provoquen l’actual xacra de l’atur i la precarietat laboral; però tot i ser un fet aparentment negatiu, suposa un gran repte per avançar cap a un nou model, molt diferent de l’actual, i que entre tots cal anar construint a poc a poc.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari