Publicat el 29/01/2018

La incontinència urinària és la pèrdua involuntària de l’orina. Pot manifestar-se a qualsevol edat i en ambdós sexes, encara que és més comú en el sexe femení. La persona afectada pot patir una incontinència discreta que sigui ben tolerada, o tan intensa que requereixi l’ús de dispositius d’ajuda, com ara compreses o travessers. Per a la dona aquest problema no només té repercussions en qüestions d’higiene i salut, sinó també socials.

No tots els problemes d’incontinència tenen el mateix origen ni es manifesten igual. Poden ser conseqüència d’un esforç, aparèixer de forma brusca i urgent o fins i tot combinar les dues situacions. La causa d’aquestes pèrdues, que afecten seriosament la qualitat de vida de la persona que les pateix, respon a situacions diferents:

Incontinència d’esforç
És aquella que es produeix mentre realitzem una activitat física o davant un cop de tos, un esternut o una riallada, i l’origen sol estar vinculat a una alteració del sòl pelvià soferta després de l’embaràs o el part.

Incontinència d’urgència
En aquest cas la persona sent un brusc i sobtat desig d’orinar, incapaç de controlar abans d’arribar al bany, i que provoca una fuita que no pot evitar. Sol sentir aquesta necessitat moltes vegades al dia i fins i tot de nit. El seu origen és una bufeta hiperactiva que pot venir provocada per una cirurgia vaginal, la presa de certs medicaments o fumar.

Incontinència mixta
És la combinació d’ambdues patologies.
La bona notícia és que hi ha un alt percentatge de recuperació en aquests casos. Si teniu algun d’aquests símptomes, es recomana anar a una unitat de sòl pelvià, on els especialistes avaluaran i individualitzaran el cas per decidir quin és el tipus de tractament més adequat.

Infeccions d’orina recurrents
Les infecciones d’orina que algunes persones pateixen de manera recurrent poden ocasionar una hipersensibilitat en la bufeta. Així, la bufeta, tot i no estar plena del tot, envia incorrectament senyals d’urgència per orinar.

Medicaments i altres substàncies
La incontinència urinària pot aparèixer com un efecte secundari de certs medicaments i del consum de certes substàncies, que són diürètiques i estimulen l’orina o afecten els músculs o nervis de la bufeta.

Menopausa
Igual que l’embaràs, aquesta etapa de la dona es caracteritza per canvis hormonals i físics. En aquest cas, la disminució de la quantitat d’estrògens afecta els músculs abdominals, fet que pot provocar un canvi en la posició de la bufeta, de manera que es redueix l’eficàcia dels músculs encarregats de mantenir-la tancada.

Sobrepès
Un excés de pes, especialment en casos greus de sobrepès, suposa per als músculs abdominals i pelvians una pressió més elevada, que pot provocar pèrdues d’orina més o menys cridaneres.

Malalties neurològiques
Les malalties que afecten les nostres capacitats neurològiques, com les de Parkinson o Alzheimer, espina bífida, esclerosi múltiple o els danys cerebrals, poden originar incontinència, ja que es veu afectada la comunicació entre el nostre cervell i la bufeta. Així, la persona és incapaç de controlar la bufeta o de buidar-la completament.

La incontinència urinària és un problema que es pot prevenir, o almenys retardar-ne l‘aparició, adoptant una sèrie de mesures:

  • Practicar els exercicis de Kegel.
  • Reduir el consum de substàncies que estimulen la bufeta en excés, com la cafeïna, l’alcohol i certs medicaments com els diürètics.
  • Combatre el restrenyiment.
  • Evitar l’obesitat perquè produeix un augment de la pressió intraabdominal.
  • Intentar no prendre medicaments, com els diürètics, que puguin afavorir les ganes d’orinar.
  • Disminuir la ingesta de begudes a partir de la mitja tarda.
  • No empènyer en orinar, perquè l’augment de pressió podria danyar els músculs del sòl pelvià.
  • Enfortir els músculs del sòl pelvià és la millor manera de contrarestar les contraccions involuntàries de la bufeta.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari