Publicat el 05/04/2017

INTERPRETACIÓ
Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla, Bruna Cusí,
Luisa Gavasa, Terele Pávez, Juan Diego
DIRECCIÓ Agustí Villaronga
DURADA 115 min
GÈNERE Drama / Bèl·lic

Incerta Glòria. El cinema català té un greu problema. No sé què més ha de passar perquè ens n’adonem. És com si l’arribada de Poblenou a TV3 hagués dictat una sentència inexorable: els actors catalans no actuen, reciten. Ni tan sols projectes tan ambiciosos (i d’altra banda interessants) com Salvador, Pa negre, Tres dies amb la família o Born han aconseguit que cap cineasta es desfaci d’aquesta condemnable cantarella. De fet, sembla que com més pes recau en l’actuació, més discursiva es torna la pronúncia.
Val a dir que pel·lícules com la que ens ocupa (i també les mencionades) estan fent una feina molt necessària: eliminar el caràcter televisiu del cinema català. És a dir, desfer-se de la verborrea i cedir el protagonisme a les imatges. En definitiva, narrar mostrant i no mitjançant els diàlegs dels personatges. Per això costa d’entendre que ningú no s’hagi preocupat encara de polir aquest aspecte. I és que escenes brillantment planificades cauen constantment en l’autoparòdia per culpa d’aquest llast (com l’intent de violació de la Carlana o l’escena presumptament romàntica de la Trini i en Soleràs).

A favor de la pel·lícula s’ha de dir que Agustí Villaronga s’explica fantàsticament. La presentació dels personatges casa a la perfecció amb els espais, amb la banda sonora i la planificació. Tot flueix amb naturalitat i alhora amb transcendència, fent servir de manera exemplar les el·lipsis i exprimint fins a les últimes conseqüències l’ús d’al·legories i metàfores. El problema arriba en el tercer acte, moment en què el guió de Villaronga i Coral Cruz perd tota naturalitat i es converteix en un pamflet moralista (fet que passa, curiosament, amb una espècie de gir de guió que la novel·la no té).

Es tracta d’un final que no fa justícia a tota l’elegància dels dos primers actes i que deixa un desagradable regust que no ajuda gens a digerir aquesta exagerada mancança en la direcció d’actors.

 

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

 

Deixa un comentari

Meslloc
Germans Homs 1852