Publicat el 13/09/2017

La pronunciació correcta i clara de les paraules és, juntament amb el cos, l’eina més important de l’actor. Per això aquest ha d’aprendre a modular la veu i a mantenir un to que sigui comprensible, és a dir, ajustar-la tenint en compte la respiració, col·locació correcta del diafragma, posició dels llavis, articulació i, per descomptat, la dicció. Quan un actor pronuncia amb claredat, articulant perfectament els sons de la parla i donant-los les expressions i pauses requerides, diem que té una excel·lent dicció.

Hi ha persones que, per costum o per mandra, parlen amb la boca molt tancada, gairebé sense moure els llavis. D’altres, per timidesa, adopten un to molt baix i amb prou feines se’ls entén Aquests hàbits s’han de corregir si volem dedicar-nos al teatre, ja sigui com a professionals o de manera aficionada.

De la mateixa manera que el músic afina el seu instrument abans de tocar-lo, l’actor ha de tenir cura de la seva dicció. Per millorar-la existeixen pràctiques d’embarbussaments com aquestes:

Pràctica 1
Mossegar un llapis i, amb ell a la boca, llegir un diari. Aquest exercici s’ha de fer durant cinc minuts. Poc a poc s’aniran afluixant tots els músculs de la cara.

Pràctica 2
Agafar un llibre i llegir-lo en veu alta, molt lentament i síl·laba per síl·laba. Avançar alguns paràgrafs, exagerant la lectura i fent ganyotes per parlar. Després, augmentar la velocitat procurant pronunciar cadascuna de les lletres de cada paraula.

Pràctica 3
Els embarbussaments són molt útils per millorar la dicció. S’ha de buscar un amb lletres que resultin incòmodes. Per exemple, si es té problemes amb les erres cal practicar els del tipus «Un carro carregat de rocs corria per la carretera i el carreter, carregat de ràbia, li corria al darrere», o «Una sogra negra, magra i agra renta roba al Segre». S’ha de pronunciar, quatre, vuit o les vegades que siguin necessàries.
També es pot practicar amb els prospectes dels medicaments, llegint una vegada i una altra les enredades fórmules químiques.
La bona dicció consisteix a aconseguir la pronunciació exacta de totes les lletres i les paraules; l’articulació, a fer-ho amb claredat. Però a més hi ha un altre aspecte important relacionat amb aquests aspectes, que és la correcció. És molt convenient que els actors pronunciïn correctament i que evitin les paraules mal dites, així com els barbarismes.
Pel que fa a la respiració, l’actor ha de respirar profundament fins a omplir els seus pulmons completament i no solament obrir la boca. La respiració ha de ser profunda, a fons. Un bon exercici és omplir completament els pulmons d’aire i, un cop plens, llegir un text, sense respirar, fins a esgotar l’aire emmagatzemat. S’ha de tornar a repetir diverses vegades, veient com el nombre de paraules creix degut al fet que entra mes aire als pulmons a mesura que es va progressant.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari