Publicat el 15/06/2017

En Ferriol Virgili (bateria) i l’Aniol Nebot (violí, veus) havien tancat una etapa junts dins d’un altre projecte musical, però de seguida els van entrar les ganes de seguir tocant plegats. Es van posar a fer cançons simplement per gaudir. Passaven els dies i les setmanes i el repertori anava creixent i necessitant més instruments i músics per desplegar tot el potencial que en Ferriol i l’Aniol hi veien.

De mica en mica, al voltant d’aquestes cançons, es va anar creant el grup fins a completar una formació compacta i capaç de donar-los vida, amb en Marco Aparicio (teclat), Joan Tomàs (contrabaix i veu), Ricard Amaya (percussió) i Michaël Lecuyer (trombó i guitarra).
El grup surt a tocar i a fer els seus primers concerts, participen en dos dels concursos de música en directe més importants del país, el Destaca’t i el de Música de Badalona, i els guanyen tots dos, obtenint l’aval i l’impuls necessari per emprendre l’enregistrament del seu primer disc oficial, Gira el temps, que apareix la primavera del 2015. Des d’aleshores el seu lema és ‘Escolta, balla i canta quan i com tu vulguis’. A casa, al carrer, sota els llençols o al cim més alt; en definitiva, que gaudim de la seva música.

Present és el nom del vostre segon disc. Quin és el vostre present i què us espera en els propers mesos?
El present ens posa contents i feliços: la rebuda que hem tingut amb aquest segon disc ha estat espectacular. Tant en els concerts de presentació, a les quatre províncies de Catalunya, com a totes les festes majors a les quals ja hem estat, la rebuda ha estat molt i molt bona. I tenim una agenda molt completa per als propers mesos, en els quals passarem per grans escenaris com la nit de Sant Joan a l’Estartit dins el festival Ítaca, el Canet Rock l’1 de juliol, l’Acampada Jove el 14, i a l’agost el Festival Bioritme i l’Aquelarre de Cervera, a més de moltes festes majors ben reconegudes.

Estareu en els principals festivals de música del país com el Canet Rock, Acampada Jove… Els somnis s’han fet realitat?
Així és. Per a nosaltres, cada vegada que pugem a un escenari i compartim allò que fem és part del somni, de la il·lusió que ens mou, que mou el nostre present. Estar en escenaris per on han passat i hi passen grans artistes és un luxe. No ens deixa de meravellar saber que en molts d’aquests festivals hi hem estat com a públic. O fins i tot els nostres pares, com el cas del Canet Rock.
Un honor poder ser-hi, a tots aquests llocs.

Amb la vostra música fusió de swing, folk i ritmes balcànics esteu posant a primera fila un estil musical molt diferent al d’altres grups. D’on prové l’aposta per aquest estil i com el treballeu?
Doncs aquests ritmes que convergeixen a Hora de Joglar són fruit de les nostres inquietuds musicals personals. D’ençà que s’inicia el grup, s’obre un espai on l’experiència i les vivències de cada component es posen en comú i surt aquesta fusió amb el swing, melodies balcàniques i els ritmes llatins. La forma de treballar consisteix a posar una proposta sobre la taula, sigui una lletra, una melodia o una base d’acords, i entre tots plegats anar construint el que serà finalment una cançó d’Hora de Joglar. En ser tants músics, se’ns obre un ventall molt gran de possibilitats musicals. I tenim moltes ganes d’experimentar amb elles.

Als vostres concerts, música i ball van de bracet. Estava previst des d’un principi o també ha estat una molt agradable sorpresa per a vosaltres?

Des d’un principi hem cregut i volgut estar en l’àmbit festiu. Així que d’alguna manera era el que volíem. El que no sabíem és que es faria una gran coreografia per a Tot és poc. Això ha sortit sobre la marxa. Però la nostra intenció sempre ha sigut que la gent vingués als nostres concerts a ballar, cantar i passar-ho bé com ho fem nosaltres a l’escenari. I que fos una gran festa i tornessis a casa amb un molt bon record d’aquest moment viscut.

Tot és poc és la carta de presentació d’aquest treball, però quines altres cançons encara estan per descobrir?
Altres cançons que estan agradant molt són Vigila, Terra i Respirar sota l’aigua, que són cançons que ens representen molt. En elles es pot veure molt bé el que oferim en aquest disc Present.

Us hem vist a Reus, Barcelona, Lleida i Girona. Quin és el següent pas en la vostra carrera artística?
És molt bona pregunta perquè tenim moltes ganes d’anar a fora de Catalunya a ensenyar la nostra música i el nostre espectacle. Així que el següent pas és fer una gira internacional. Tenim moltes ganes de fer arribar a tot arreu la nostra música.

Com és la dinàmica interna d’un grup de música format per tanta gent?
Sempre és una mica més complicat a l’hora de l’organització d’horaris, però sempre trobem els dies que a tots ens va bé, i és quan es fan assajos, creació…
I per altra banda tenim les tasques, que estan repartides entre els components; entre uns i altres gestionem totes les feines que hi ha a part de fer música, assajar i tocar. Les xarxes socials, el marxandatge, la coordinació dels bolos, etc.

Rituals i manies abans de pujar a l’escenari?
El «ritual» que tenim abans de pujar a l’escenari és fer un càntic tots plegats, posats en rotllana i amb les mans al centre cantant a l’uníson. En Mika, el trombonista, sempre és el que ens dona peu a començar. A poc a poc i amb poc volum, l’anem augmentant després d’haver dit el nom de tots nosaltres i l’equip un per un, per desitjar-nos «bon bolo» i saber on som. Volem recordar sempre que de moment només n’hi ha un, i en aquells moments per a nosaltres tot desapareix i comença un nou concert, amb un nou públic. Comença un nou Present i sortim a donar-ho tot.

Deixa un comentari