Publicat el 06/11/2013

INTERPRETACIÓ
Edward Norton, Keri Russell, Melanie Lynskey, Susan Sarandon, Richard Dreyfuss, Tim Blake Nelson
DIRECCIÓ Tim Blake Nelson
DURADA 105 min
GÈNERE Comèdia / Drama

La primera sensació que transmet el nou treball en qualitat de director de Time Blake Nelson és certa ingenuïtat quant a tipologia de personatges i plantejament formal. La pel·lícula presenta un estil de narrativa que sembla pretendre emfatitzar la comicitat de cada situació en lloc de permetre que el potencial còmic d’aquestes surti per si sol, com si tractés d’assolir formalment allò que li falta al contingut. Aquest és un aspecte que s’observa per igual en la posada en escena, el muntatge i fins i tot en les interpretacions. En definitiva, un estil narratiu que no pronostica gens l’inesperat canvi de rumb que de sobte pren la pel·lícula.

Transcorregut el primer acte de la cinta, es produeixen una sèrie d’esdeveniments relativament inesperats que transformen el que fins aleshores semblava una poc inspirada comèdia d’embolics en un thriller d’estil “coenià”. Es tracta d’un radical canvi de registre que no només esborra de cop el maldestre estil narratiu esmentat, sinó que a més a més aconsegueix encaixar sense problemes amb tot el que s’ha exposat fins llavors. De sobte ens trobem davant de situacions creïbles per la incomoditat que transmeten, com la trobada entre Bill i la seva mare o escenes de resolució imprevisible com la reunió entre Brady i el narcotraficant interpretat per Richard Dreyfus. És llavors quan allò que vèiem com una innecessària i ingènua comicitat esdevé un simpàtic suavitzant de la tragèdia.

Poc abans de la finalització del tercer acte té lloc un inesperat enfrontament entre determinats personatges que ens brinda la que al meu parer és la millor escena de tota la pel·lícula. La suma d’una fantàstica interpretació per part dels actors amb una direcció continguda però segura de si mateixa aconsegueix plantejar un inquietant conflicte igualment ben resolt. Però la voluntat del director d’omplir buits intranscendents condueix la pel·lícula per camins tan previsibles com formalment mal resolts. Així és com l’escena que semblava presentar-se com el clímax ideal per al desenllaç del relat esdevé el cant de cigne d’una pel·lícula que acaba deixant a mitges l’explotació de tot el seu potencial.

Malgrat tot, podem dir que Hojas de hierba és una pel·lícula que compta amb suficients ingredients interessants com per merèixer el seu visionat. La interpretació de Edwart Norton, per no anar més lluny, convida a ser gaudida des del primer fins a l’ últim minut. I és que aquesta nova incursió de Tim Blake Nelson en la direcció no deixa de ser un divertit entreteniment que en els seus millors moments ens brinda escenes de cinema en estat pur. Sens dubte, una pel·lícula que mereixeria que es portés a les nostres cartelleres molt abans que tantes altres.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2