Publicat el 01/12/2017

Els tractaments que amb més freqüència realitzen els dentistes són els empastaments, també coneguts com a obturacions. La seva funció és reemplaçar el teixit dentari d’una dent perduda i s’acostumen a fer amb resines compostes, tot i que antigament es feien amb amalgama de plata, una barreja de llimadures de plata i mercuri.
En l’actualitat es troben bàsicament dos tipus d’empastaments:

  • D’amalgama o metàl·lics: són els de més durabilitat, però no són gaire estètics, ja que destaquen molt sobre el color natural de les dents. Abans també s’utilitzava mercuri, però en les dècades dels 70 i 80 van augmentar els postulats científics que recomanaven no fer servir aquest material per la seva toxicitat, i en molts països s’ha eliminat.
  • Resina: són molt estètics, atès que permeten recuperar l’aparença original de la dent, inclús en el seu color. Estan fets de ceràmica i un material plàstic anomenat composite. El desavantatge és que poden durar un màxim de 10 anys.

Encara que alguns empastaments poden durar molt, les obturacions van perdent les seves propietats al llarg del temps, ja que a la boca hi ha una presència elevada de bacteris que s’hi enganxen i es poden filtrar cap a dins de la dent si l’empastament està trencat o esquerdat. Com que és molt difícil netejar les ranures, els bacteris es desenvolupen gràcies als trossos de menjar que romanen amagats, permetent l’aparició d’una càries.

Els empastaments es poden fer malbé també per una força excessiva o un traumatisme, per la masticació i per hàbits com el bruxisme dental o l’onicofàgia (mossegar-se les ungles). Així doncs, hauràs de demanar cita amb el teu dentista quan:

  • Tinguis sensibilitat dental amb el fred o la calor.
  • Vegis una esquerda en alguna de les teves obturacions.
  • Et sembli que una part de l’empastament s’ha trencat.

Les obturacions es reemplacen de la mateixa forma en què es van realitzar. Es remou l’empastament antic i, si hi ha presència de càries, s’elimina el teixit afectat. Després, s’hi afegeix un altre cop la resina composta o l’amalgama, a la qual se li dona la forma anatòmica corresponent per polimeritzar-la després. El darrer pas consisteix a llimar la part que sobresurt de la nova obturació per ajustar-la a la mossegada, polint-la després per allisar el material.

A banda de les resines compostes hi ha altres opcions per substituir els empastaments antics. Les incrustacions dentals són aconsellables si s’ha de restaurar una obturació que afecta la zona per on es mastega. En canvi, si es tracta d’una afectació de l’empastament a la zona anterior, les facetes dentales (o carilles) són una bona opció per tornar la funció i l’estètica. Per la seva banda, les corones dentals són un tractament més dràstic que s’acostuma a emprar quan la peça dental està molt danyada i impossibilita l’ús d’una obturació tradicional.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari

Idees de regal