Publicat el 04/05/2017

Guim Roda és el director d’equip del Kawasaki Racing Team, tot un referent en el motociclisme. Aquest amant del motociclisme va competir des del 1995 al 2003 en les disciplines de Dirt Track, Supermotard, Supersport i Superbike. Va guanyar diversos campionats de Catalunya de les especialitats i les 24 Hores de Montmeló, i va ser subcampió d’Espanya de velocitat Supersport el 2002, mentre estudiava disseny industrial a l’Escola Superior de Disseny de Sabadell. El Kawasaki Racing Team ha estat campió del títol de Constructors del Mundial de Superbike 2016 idel Mundial de Pilots amb Jonathan Rea, a més de subcampió amb Tom Sykes. Al darrere de l’equip, impulsant-lo, es troben els germans Guim i Biel Roda, dos apassionats per les motos que, junt amb el seu cosí Àlvar Garriga, veuen com el seu somni esportiu s’està complint.

Què defineix una Superbike?
Bàsicament dues coses: una, que la base de la moto és una moto de sèrie que pots comprar a la botiga. I la segona és que tot el que fem a la moto, és a dir, com la preparem, es pot comprar al mercat. Tot està a la venda i al nostre accés. En el cas de Moto GP tot són prototips o no estan a la venda.

Per què va decidir deixar les carreres i impulsar un equip amb el seu germà Biel i el seu cosí Àlvar Garriga?
Vaig acabar cansat de córrer i haver de buscar-me la vida; als 25 anys vaig veure que no era un món degudament organitzat. Després de fer aquesta reflexió, vaig voler donar l’oportunitat als pilots perquè poguessin aconseguir allò que jo no vaig saber trobar. Em refereixo a aconseguir formar part d’un equip rigorós, amb gent professional, on el pilot només s’hagi de preocupar de fer de pilot i de gaudir a dalt de la moto, anant al límit. En Biel i l’Àlvar es van apuntar a impulsar aquest projecte perquè els va la marxa. Això ho volia plasmar al Campionat d’Espanya, però se’ns en va anar de les mans i vàrem acabar al mundial.

Com van ser els seus inicis amb aquest nou equip?
El Banc de Sabadell ens va donar una pòlissa de 150.000 € per organitzar una copa Honda per a la Federació Catalana de Motociclisme. El Sr. Vallhonrat (director de l’oficina de Bellaterra) va confiar en nosaltres. Jo tenia al cap un pilot talentós però sense un duro, i llavors vàrem pensar: què coii!, som-hi! El Ramon pare, el Ramon fill i el Jordi de l’empresa Motocard també ens van ajudar molt en els inicis. I al final vàrem decidir fer servir aquella pòlissa per començar l’equip.

De quina manera els fitxa Kawasaki?
Va ser a través d’en Pere Riba, pilot de la marca i també pilot provador, que ens va presentar i avalar dins Kawasaki. I a partir d’aquí ens van contactar. Aquest va ser el punt d’arrencada en el qual va començar l’itinerari d’aquest projecte esportiu.

El seu palmarès de Superbike és impressionant. Alguna anècdota a destacar?
Tres vegades campions del món i una més amb la categoria EVO. I dues vegades campions de marques i tres cops subcampions del món. La veritat és que estem tots molt contents amb aquests grans resultats.
Una anècdota que recordo amb molt d’orgull per tot l’equip és que Kawasaki, el 2011, venia de fer els llocs 12 i 13 al mundial. I el 2012, el primer any que treballàvem plegats amb Kawasaki a Superbike, a l’última cursa, a sis voltes del final, érem campions del món. En concret, el Tom Sykes va perdre una posició faltant sis voltes per a la conclusió. I al final vàrem ser subcampions a 0,5 punts del Max Biaggi. Però en qualsevol cas va ser un resultat increïble. I el 2013 vam aconseguir guanyar el Mundial de Superbike!

I quins pilots destacaria del seu equip?
Bé… En tenim dos… i els destaco tots dos: Jonathan Rea i Tom Sykes. Són gent apassionada que gaudeixen del risc, anant al límit. I sempre donen el millor de si mateixos. Els admiro.

Quantes hores al dia demana la preparació dels pilots en aquests tipus de competicions d’alt nivell?
La veritat és que es cuiden bastant per poder donar el millor d’ells en un esport que és molt exigent. Entrenen dues o tres hores al dia. I a més tota la seva vida està enfocada als caps de setmana de cursa.

I els objectius que es plantegen actualment des del Kawasaki Racing Team Superbike?
Els objectius de l’equip, ara mateix, són no abaixar la guàrdia. I millorar any rere any en aquest marc de competició d’alt nivell, que demana molt d’esforç i exigència per obtenir els títols.

El món del motociclisme és prou conegut, ja? Caldria una empenta per equiparar-lo a la Fórmula 1?
El WorldSBK no és tan conegut com el MotoGP, sobretot a Catalunya. A Espanya, però, a poc a poc va creixent la seva implantació. La diferència més gran entre F1 i MotoGP és la quantitat de diners que es belluguen en un campionat i l’altre.

Quina és la seva vinculació amb el Maresme?
Bona terra. La meva dona és de Mataró i als 25 anys vaig venir-hi a viure. En els nostres inicis teníem la nau a sota de l’empresa Texknit, a Cabrera de Mar. En Jordi i el Josep, els gerents, eren grans amics i ens van donar un cop de mà, importantíssim al principi. He estat vivint 10 anys a Mataró i ara fa uns mesos hem anat a viure a Argentona.
Quan estaven a Mataró i després a Granollers duien les motos a Tallers Monjonell, de Vilassar de Dalt.

Com va néixer aquesta relació professional?
El Carles i el Dani són molt bona gent. Són molt seriosos i eficients. Nosaltres triem els nostres proveïdors per dues raons: que siguin bones persones i que siguin seriosos, professionals i motivats.
A Tallers Monjonell hem trobat tot el que necessitem per cobrir la part de pintura a l’equip oficial de Kawasaki, al Campionat del Món de Superbike. I a més, també els porto el meu cotxe a reparar quan es ratlla o li haig de fer planxa. Sempre em tracten molt bé.

Deixa un comentari