Publicat el 04/05/2017

INTERPRETACIÓ
Chris Pratt, Zoe Saldana, Dave Bautista, Bradley Cooper, Vin Diesel
Michael Rooker, Karen Gillan, Kurt Russell, Sylvester Stallone
DIRECCIÓ James Gunn
DURADA 137 min
GÈNERE Ciència-ficció / Aventures

A veure. Sí, vam dir que ens havia agradat molt la banda sonora de Guardianes de la galaxia. Però el que en realitat volíem dir era: «Com s’agraeix, això de sentir bones cançons quan es veu una bona pel·lícula». Sí, també vam dir que ens feien molta gràcia els seus acudits. Però amb això volíem dir: «Està bé que tan entranyables personatges ens facin riure de tant en tant». I sí, també vam dir que ens havien agradat els valors que transmetia. Però amb això intentàvem apuntar: «Aquest conjunt de tombarelles intergalàctiques té la dosi de melmelada emocional que necessita per no perdre la seva humanitat».

No volíem dir: «Ens venen de gust dues hores de bombardeig de videoclips infogràfics». Tampoc no volíem dir: «Tenim ganes de tones d’humor desfasat amb algun diàleg seriós de tant en tant». Ni tampoc «Ens ve de gust un bidó de litre i mig d’almívar subministrat per intravenosa». I per descomptat, no volíem dir: «Esperem amb ansietat una segona part autoconscient i repetitiva que apel·li a tots els recursos usats però sense tenir ni la meitat de gràcia». Perquè Guardianes de la galaxia Vol. 2 és exactament això: el treball d’un director que ha confiat massa en la troballa d’una fórmula d’èxit.

La primera part de la franquícia era un passatemps emocionant i explosiu que combinava amb elegància humor, acció, efectes especials i quatre gotes de sentimentalisme. Tot presentat amb absoluta discreció, donant forma a un guió farcit de detalls i totalment rodó. Els personatges es repartien el protagonisme amb naturalitat, saltant d’un conflicte a l’altre amb tanta discreció que realment semblava que els fets se succeïen segons una evolució natural. I tots ells, fins i tot els més secundaris, tenien algun cop amagat, alguna espurna d’ironia, humanitat o egoisme que, de manera inesperada, ens donava la resolució dramàtica d’algun conflicte de la trama.

En resum, era una pel·lícula dirigida amb cura i precaució, conscient en tot moment del risc que comporta tirar endavant un projecte així d’ambiciós. Però amb aquesta segona entrega James Gunn s’ha llençat per la pista negra quan encara tenia pendent la segona lliçó d’esquí. Encegat per l’èxit de l’anterior treball, ha empenyorat l’elegància, la fluïdesa, la humilitat i la coherència per quedar-se amb una exaltació d’un conjunt d’elements que, si bé donaven un caire especial a la primera entrega, no eren ni de bon tros el producte en si.

 

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari