Publicat el 18/12/2013

INTERPRETACIÓ Estrella Morente
DIRECCIÓ Joaquín Gutiérrez Acha
DURADA 90 min
GÈNERE Documental

La proposta de rodar un documental sobre la petita fauna que s’amaga al riu espanyol Guadalquivir és realment suculenta. En sentir la sinopsi hom pensa en exemples com Océanos (Jaques Perrin, Jaques Cluzaud, 2009) o Earth (Alastair Fothergill, Mark Linfield, 2007), documentals el principal atractiu dels quals resideix en la bellesa de les incomptables imatges que descriuen un món sovint ignorat per la societat. Però aquestes pel·lícules tenen la capacitat de no deixar-se hipnotitzar per les imatges i plantejar una reflexió que permeti als documentals no quedar emmarcats com anecdòtiques fotografies, dirigir el seu discurs en una direcció determinada per plantejar una tesi que vagi més enllà del pur plaer visual. Una cosa que manca, desafortunadament, en la pel·lícula que ens ocupa.

Guadalquivir arrenca amb una atractiva veu en off de la cantant Estrella Morente que ens dóna informació sobre les espècies i els espais que contemplem, ens guia en l’inici d’una aventura visual per oferir els detalls que les imatges no poden descriure. Als pocs minuts, la inexistència d’un fil argumental (fallidament assignat als moviments d’una guineu que acaba per ser tan sols un personatge que apareix de forma intermitent) fan que la nostra atenció es desviï de la pantalla en més d’una ocasió, convertint la pel·lícula en un quadern d’imatges a estones interessants i a estones reiteratiu. Tot s’acaba reduint a una col·lecció de fotografies que apunten més que disparen, com un conjunt d’accions que el muntatge tracta de connectar sense gaire èxit.

Tanmateix, és aquesta una pel·lícula en la qual hi podem contemplar determinades imatges encertadament capturades, definidores d’un univers pertanyent a la fauna espanyola i mereixedores que es mostrin a la gran pantalla. Però és una llàstima que, malgrat tot, aquestes imatges es quedin només en això: en meres imatges. Parlem d’un documental que pràcticament no té narrativa, que diposita tota la seva confiança en el poder de les imatges sense aconseguir arrodonir el producte acabat. Un producte que, això sí, té els seus bons moments i potser interessi a l’aficionat en la matèria, si bé des d’un punt de vista cinèfil no acaba d’oferir el que se sol esperar d’un veritable producte cinematogràfic.

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari