Publicat el 16/10/2013

INTERPRETACIÓ Sandra Bullock, George Cloonney
DIRECCIÓ Alfonso Cuarón
DURADA 90 min
GÈNERE Ciència-ficció / Aventures

Hi ha com a mínim dos aspectes que ens conviden a classificar la pel·lícula que ens ocupa com una mostra més del Nou Cinema del Segle XXI. El primer és el fet que parlem d’una pel·lícula que, malgrat les seves inevitables referències al clàssic de la ciència-ficció 2001, una odisea del espacio, explora noves fórmules narratives deixant de banda l’etern llegat dels anys setanta que tant temps ha arrossegat el cinema comercial. Parlo d’aquest tipus de narrativa reconeixible en el cinema de Steven Spielberg, George Lucas, Robert Zemeckis o Peter Jackson, aquest llenguatge visual que opta per la senzillesa abans que la complexitat, per la reiterativitat abans que per la insinuació, per ser evident abans que per ser ambigu.

Gravity, en canvi, és una pel·lícula que en cap moment sembla tenir com a objectiu fer-se entendre a qualsevol preu. Més aviat sembla que senzillament vol exposar una modesta història de supervivència traient el màxim profit a un nou estil narratiu. Si els esmentats Peter Jackson i Robert Zemeckis usaven la infografia com a eina magnificadora, Alfonso Cuarón la fa servir amb la màxima subtilesa per convertir-la en una cosa gairebé transparent. Si Steven Spielberg i George Lucas van utilitzar els efectes especials generats per ordinador per evidenciar encara més un estil narratiu ja de per si excessiu, Alfonso Cuarón busca diluir-se en el relat per deixar l’espectador com a únic testimoni dels fets. I per fer-ho recorre a una narrativa visual tan espectacular com continguda.

El segon aspecte pel qual podem dir que Gravity és sens dubte una pel·lícula del Nou Cinema del Segle XXI té a veure amb els personatges. Recordem com el cinema comercial derivat del New Hollywood (Spielberg, Lucas, Zemeckis, Jackson i companyia) destacava per presentar personatges més aviat poc profunds que solien respondre a clixés preestablerts. Els protagonistes de les pel·lícules del Nou Cinema del Segle XXI, en canvi, destaquen per la seva credibilitat. I això és el que passa amb Gravity: anem descobrint al personatge principal a mesura que observem les seves reaccions davant de cada nova situació. És a dir, a mesura que transcorre la pel·lícula el seu caràcter es va desplegant presentant la protagonista com un ésser humà corrent que no respon a cap tòpic.

Fa tot just una setmana vaig comentar en l’article sobre Rush que l’onada de directors responsables del corrent anomenat Nou Cinema del Segle XXI està formada per dues classes d’autor: els joves de debut recent i els veterans que en el seu moment van destacar tímidament i que després d’un breu temps de pausa (o de producció poc destacable) tornen abanderats com a líders del cinema contemporani. Doncs bé, sis anys després de dirigir Hijos de los hombres Alfonso Cuarón sembla haver trobat l’equilibri definitiu entre el segell personal de Y tú mamá también i l’estil més comercial que ja trobàrem en Harry Potter i el presionero de Azkaban. Així és com Cuarón se suma al conjunt de directors del Nou Cinema del Segle XXI disposats a trencar convencions i a descobrir nous camins narratius.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Meslloc
GERMANS HOMS 10-18-2