Publicat el 16/11/2017

Si més no, és seriosa i divertida alhora. I en això té molt a veure el guió d’Emily V. Gordon i Kumail Nanjiani, que expliquen amb distensió la seva curiosa i accidentada història d’amor. L’acabat és una mena d’odissea melodramàtica amb elements molt creïbles i d’altres més aviat pintorescs. Aquest contrast (no especialment desagradable) segurament té a veure amb el fet que els guionistes hagin treballat a partir d’una història real (la seva). De fet, sembla que la parella s’esforci a compartir una experiència que és còmica però també emotiva, que és bonica però que està farcida d’espurnes de tragèdia.

Una de les qualitats de La gran enfermedad del amor és que aguanta amb molta fermesa el joc de la comèdia que conviu amb el drama. I això no només dona a la història certa profunditat, sinó que també la fa menys previsible. És just reconèixer que Gordon i Nanjiani s’han esforçat a trobar resolucions dramàtiques que esquivin els tòpics i les convencions (tot plegat, cal remarcar-ho, dins del que es pot esperar en una comèdia romàntica); com també ho és admetre que han sabut escriure uns diàlegs divertits i àgils però també quotidians, malgrat no acabar de dominar la matèria de la mesura: certes frases d’alguns personatges voregen la vergonya aliena en intentar fer riure amb massa insistència.

En termes estrictament cinematogràfics, la pel·lícula de Michael Showalter és un producte força correcte. És en el terreny ideològic que la cinta presenta, al parer d’un servidor, certs detalls reprovables. El principal és que sempre busca l’empatia amb Kumail (personatge interpretat pel mateix guionista, que es representa ell mateix) presentant-lo com el bondadós musulmà integrat a l’occident i que se serveix de l’humor nord-americà per caure simpàtic. I tot plegat remarcant constantment els tòpics racials més gastats en el camp de la islamofòbia (terrorisme, matrimoni concertat), aquí diluïts pel beuratge màgic de l’humor, però sempre destacant per sobre de cap intent d’aprofundir en altres aspectes.

La gran enfermedad del amor és, per tant, una entretinguda i emotiva comèdia romàntica dissenyada i perfilada dins dels cànons occidentals més convencionals, tant per la seva narrativa com pel punt de vista des del que s’explica. I en aquest terreny val a dir que es defensa amb força dignitat. Caldrà, però, que l’espectador activista deixi la seva consciència fora de la sala si vol passar una bona estona.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Germans Homs 1852
Meslloc