Publicat el 01/02/2018

Gisela Vallès (Canet de Mar, 1983) és infermera. Treballa a l’ONG Metges Sense Fronteres (MSF) i ha desenvolupat la seva tasca amb els refugiats rohingyes, a Bangla Desh. Abans, però, va estar també a Colòmbia, Guinea Bissau, Sudan del Sud, Etiòpia i la República Democràtica del Congo. Parlem amb ella de la seva experiència en aquest àmbit de cooperació solidària amb les persones més necessitades i en situació d’excepcionalitat.

Com va decidir dedicar-se a fer de cooperant a través de Metges Sense Fronteres? Per què va escollir aquesta ONG?
Des de sempre m’ha agradat la cooperació i ajudar allà on més es necessita, estar en llocs remots on ningú no arriba però amb necessitats infinites. Amb MSF ho he aconseguit i em sento molt identificada amb els seus principis i intervencions.

Ha estat amb els refugiats rohingyes. La situació que ha vist deu ser molt greu…
Sí, fins que no ho veus amb els teus ulls i et trobes enmig del camp de refugiats no t’ho pots imaginar. Milers i milers de persones concentrades en uns camps de refugiats improvisats de difícil accés, plenes de fang i vivint en condicions infrahumanes.

Quines són les principals necessitats que s’han trobat?
Les necessitats són immenses, però sobretot parlem de refugi, aigua i sanejament, menjar i evidentment salut. Les malalties més freqüents que veiem són infeccions respiratòries i de pell, diarrees i malnutrició. Totes elles relacionades amb les males condicions del camps. És per això que cal tractar l’aigua, cal construir latrines i dutxes i cal distribuir aliments, ja que cada cop hi ha més nens amb malnutrició moderada i greu que, si no se’ls dona un tractament nutricional especial, acaben morint. A part, s’han detectat dues epidèmies, també relacionades amb aquestes condicions de vida. La primera fa dos mesos, quan vam començar a veure els primers casos de xarampió, i fa un mes de diftèria; totes dues són malalties que es poden evitar amb la vacunació.

A banda de les ONG, hi ha algun tipus més d’ajut internacional?
Molt poc. Hi ha moltes petites ONG locals centrades en feines concretes, com ara la construcció de latrines o la distribució de medicaments. Les autoritats del país fan distribució d’aliments juntament amb el Programa Mundial dels Aliments. Aquest és el problema, que estem parlant d’una gran emergència humanitària però pràcticament cap entitat internacional hi està intervenint.

Cal un equilibri emocional molt gran per mantenir-se lúcid en situacions tan extremes…
Sí, cal ser fort i empatitzar amb la gent, però al mateix temps cal saber desconnectar quan sortim del camp; si no, és realment difícil suportar-ho. El trajecte amb el cotxe des del camp fins arribar a la nostra casa ens ofereix a diari un paisatge de quilòmetres i quilòmetres de platja. Un mirador paradisíac vers les precarietats que es veuen dins el camp.

Com compagina la seva vida personal amb la professional?
És complicat. Quan comences a treballar amb MSF saps que deixes d’una banda part de la teva vida personal. N’has de ser conscient i acceptar-ho. En tornar a casa quan acabes la missió és el moment de gaudir de tota la teva gent.

Vostè ja havia viscut prèviament experiències a altres països. On ha estat més difícil?
Cada missió, cada país on he estat, ha sigut molt diferent un de l’altre. A Guinea Bissau vaig treballar sis mesos a un hospital pediàtric, on la mortalitat infantil era tan alta que psicològicament va ser difícil. A Sudan del Sud va ser xocant la pobresa que hi ha i les condicions en les quals viuen també refugiats, ja sigui dins o fora un camp de refugiats.

Gràcies a la seva tasca se salven moltes vides. Aquesta idea és el motor que mou les persones de MSF?
Personalment hi ha molts factors que em motiven a treballar amb MSF: arribar allà on gairebé ningú no hi arriba, mitigar el patiment dels més vulnerables i afectats, treballar colze a colze amb personal nacional de cada un dels països on som i poder transmetre els nostres coneixements. És evident que si nosaltres no hi fóssim les condicions de salut de la població serien molt pitjors i encara es moriria molta més gent.

Ha passat por, per motius d’inseguretat, en alguns dels llocs on ha anat?
Afortunadament no. Tot i així sempre hi ha situacions tenses i crítiques. Només una vegada vaig ser evacuada a la capital, arran d’un atac al camp de protecció de Malakal, a Sudan del Sud.

És evident que la gran necessitat de mitjans fa que es perdin vides. Cal més conscienciació dels països més rics. Es pot dir, però, que s’ha avançat en aquest sentit, en els darrers anys?
Diria que no. Difícilment les grans emergències humanitàries surten a la llum a menys que ens afectin directament. Una notícia de dos minuts als mitjans no és suficient per mobilitzar governs, institucions i organitzacions internacionals. Cal obrir la ment, veure més enllà del nostre melic del dia a dia i actuar.

Dones i nens són les primeres víctimes d’un món on sembla que mai no s’acaben els conflictes… Es pot arribar a actuar contra la discriminació sexual o el maltractament infantil?
Malauradament són els més vulnerables. La violència sexual, el maltractament i l’explotació infantil són el dia a dia a països en conflicte. Per a nosaltres són la prioritat, i tractem casos de violència sexual i de gènere, portem a terme controls maternals i assegurem parts segurs. Tractem tots els nens i proporcionem vacunes.

Quina relació s’estableix amb les persones a les quals ajuden?
Establim un fort lligam entre els pacients i nosaltres. Els nostres serveis són gratuïts i la gent ho agraeix molt. Treballem amb personal nacional del país i això facilita la nostra acceptació.

Com es pot col·laborar amb MSF?
De moltes maneres, des de fer donatius puntuals a fer-se soci o treballar al terreny com jo. Ara mateix tenim una campanya que es diu volandova.com. És un ‘portal de viatges’ on s’ofereixen uns destins on ningú hi voldria anar perquè són països on no es necessiten turistes, sinó que es necessita ajuda urgent, com el Iemen, Sudan del Sud, Etiòpia, Bangla Desh, República Democràtica del Congo, Nigèria o Síria. Comprant un ‘bitllet’ de la quantitat de diners que tu decideixis ajudes els més vulnerables, ja sigui enviant vacunes, material quirúrgic o medicaments per tractar la malària, per exemple.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari