Publicat el 25/12/2017

La gamba vermella és un dels mariscs més apreciats gràcies al seu potent sabor coral·lí i la seva elegant carn blanca. L’anomenada gamba vermella es pesca sobretot al Mediterrani, i per ser més exactes, a la franja compresa entre Girona i Almeria.

La congelada prové majoritàriament de la costa atlàntica africana. En funció de la mida (grossa, mitjana o petita) i l’època de l’any en què s’adquireixi, el preu pot oscil·lar notablement. El que no varia, però, es la seva qualitat. No s’ha de confondre amb el gambot (d’un roig més intens) ni amb la gamba vermellosa amb pintes negres, tot i que en qualsevol dels tres casos s’està al davant d’un marisc gustós.

La gamba fresca té un color vermellós viu i intens, amb reflexos blavosos i violacis. La carn de la gamba ha de ser ferma i la peça ha d’estar sencera, amb totes les antenes, sense ferides i amb una olor de mar intensa.

A l’hora d’adquirir aquest crustaci, un indicador de la seva frescor és el color del cap. Com més temps hagi transcorregut des de la seva pesca, més fosc serà el color que presentarà. El temps transcorregut des de la pesca i el de la conservació són fonamentals perquè el producte mantingui totes les seves propietats nutricionals i, per descomptat, el seu particular gust. Més enllà de dos dies, la gamba s’ha de congelar.

El seu alt contingut en iode i minerals fa de la gamba un aliment amb moltes propietats beneficioses per al nostre organisme. Ajuda a regular els glòbuls vermells, és una font de proteïna i enforteix pell, ungles i cabells.

Són delicioses a la planxa amb all i julivert o amb suquet, i són espectaculars acompanyant una crema o un arròs, però al final la tècnica de cocció del cuiner serà important perquè el resultat final sigui l’òptim.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari