Publicat el 07/07/2017

La fruita deshidratada es pot definir com el resultat d’eliminar per evaporació el líquid de la fruita fresca madura.

Algunes de les fruites que deixem emmusteir a partir de la fruita natural són les panses, les prunes, les figues, els albercocs, els préssecs i els dàtils, que s’han de deixar madurar al màxim abans de secar-los. Entre les panses de més renom tenim les de Màlaga, dolces i carnoses, i les de Corint, més petites i sense l’inconvenient dels pinyols. Actualment també és possible trobar als supermercats fruites del bosc, rodanxes de plàtan, daus de mango, làmines de coco, etc.

Les orellanes i els préssecs poden menjar-se tal com els comprem, però si es volen utilitzar per farcir aus o preparar-los com a compotes s’hauran de deixar remullar amb aigua durant una estona fins que s’hagin inflat una mica.

A la gastronomia catalana, la fruita dessecada és un clàssic (ja apareix als receptaris de l’edat mitjana) per a guarniments de plats salats com ara carns guisades, bacallà, amanides, verdures, etc.
Les panses i les orellanes són molt recomanables i versàtils en amanides i postres com a enriquiment, decoració o ingredient essencial.

Les prunes són ideals per cuinar un plat de carn a la cassola, un pollastre rostit i també un bon bacallà. L’associació d’aquesta fruita amb la seca és molt freqüent a tota la Mediterrània; és molt típica i preuada la combinació de panses i pinyons, presents per exemple en els espinacs a la catalana o el bacallà a la cassola. Entre alguns dels plats amb fruita dessecada es poden citar per exemple el pollastre o capó farcit, la botifarra blanca amb festucs, les galtes de porc amb orellanes, l’ànec amb figues…

En el nostre àmbit cultural existeixen moltíssimes elaboracions en les quals resulta imprescindible la presència d’aquest tipus de fruita. Això dona fe de la versatilitat d’aquests ingredients a l’hora d’aplicar-los a les diferents tècniques culinàries.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari