Publicat el 07/09/2016

Creure poder viure amb una bona qualitat de vida fins als 100 anys, com cada cop més sembla possible, suposa per als membres de la nova edat sènior una etapa de llarga durada que requereix un projecte vital clar, l’absència del qual els pot convertir en un grup passiu parasitari, al marge de la lluita diària per la vida, en una societat en què el que hi ha no serveix i el que ha de venir està per construir.
Cal incorporar els sèniors en la societat del segle XXI ajudant-los a superar la seva fractura digital, de forma molt semblant al projecte IBIRAPITÁ de l’Uruguai, que amb 3,2 milions d’habitants lliurarà 400.000 tauletes als seus jubilats en un període de 4 anys, havent-ho fet ja inicialment amb 15.000 el passat juliol del 2015. Això suposa una clara aposta per utilitzar les eines més avançades i adequades per comunicar-se, com tauletes i telèfons intel·ligents, en comptes de l’ús dels PC, més adequats per a les gestions informàtiques.

A Catalunya, les dues grans xarxes per superar la fractura digital, són Òmnia, de la Generalitat de Catalunya, i la de l’Obra Social La Caixa. Ambdues utilitzen tecnologies i pedagogies obsoletes creades al segle XX, amb ordinadors PC, gens adequats per comunicar-se utilitzant les TIC. L’Ajuntament de Barcelona ha realitzat una experiència pilot amb 20 persones grans amb el projecte Vincles, en què utilitza tauletes. Aquest relat posa en evidència la gran paradoxa de l’aposta a l’Uruguai amb 400.000 tauletes i a Catalunya amb 20. Incomprensible!

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari