Publicat el 21/02/2019

Eugènia Martínez-Ferrero és doctorada per la Universitat de València en Ciència de Materials. Actualment és investigadora sènior en fotònica impresa a la seu de Mataró del centre tecnològic Eurecat. Anteriorment es va formar sobre cel·les solars i dispositius emissors de llum a la Universitat Pierre et Marie Curie de París i a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) de Tarragona. A més, ha fet estades d’investigació en centres de recerca d’Holanda, Portugal, República Txeca i Regne Unit. A Eurecat és responsable del desenvolupament de dispositius impresos més eficients per generar electricitat a partir de la radiació solar o per generar llum en aplicar corrent elèctric, juntament amb un equip d’investigadores i investigadors.

En què consisteix el programa 100tífiques?
El dia 11 de febrer va ser declarat per les Nacions Unides com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, del qual enguany s’ha celebrat la tercera edició. L’objectiu de celebrar aquest dia és fomentar les vocacions científiques i tecnològiques en nenes i adolescents, fer més visible la feina de les científiques i tecnòlogues i eliminar els estereotips de gènere dins l’àmbit de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (disciplines conegudes amb l’acrònim en anglès STEM).

El programa 100tífiques s’emmarca en aquest context de celebració i en les activitats programades per la Biennal de Ciutat i Ciència organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. La iniciativa ha involucrat més d’un centenar de dones de perfil cientificotecnològic que el passat 11 de febrer vam anar a les escoles a fer xerrades divulgatives.

Qui l’impulsa aquest programa?
La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Consorci d’Educació de Barcelona, amb el suport del Barcelona Institute of Science and Technology, STEMcat i Barcelona Activa.

El programa 100tífiques compta amb la destacada participació d’Ada Yonath, Premi Nobel de Química 2009…
…i amb més de 100 investigadores que treballem a centres de recerca, centres tecnològics, universitats i empreses, que hem fet xerrades a 100 escoles de Catalunya per donar a conèixer la nostra activitat.

I en el cas de les joves, com es poden fomentar les vocacions cientificotècniques?
Primer amb una educació igualitària, per evitar que, com han detectat els estudis, les nenes comencen a percebre que la ciència i la tecnologia són difícils, malgrat que aquesta sensació no es correspon al rendiment real, ja que treuen les mateixes bones notes que els nens. A més, aquest desinterès s’accelera en avançar pel sistema educatiu. La presència d’estereotips, la percepció errònia que no són capaces d’estudiar ciència i la manca de suport familiar també hi tenen un paper important.

En segon lloc, mostrant referents de dones científiques i tecnòlogues, però referents reals, de dones que expliquen la seva història, el seu dia a dia, per mostrar que, efectivament, hi ha dones fent aquesta feina i no són extraterrestres.

Finalment, apropant la recerca als instituts i fent divulgació, mostrant que la recerca cientificotècnica té aplicacions en productes d’ús habitual. Una idea arrelada entre les estudiants és pensar que carreres com, per exemple, físiques o matemàtiques, no poden aportar res a les seves vides o un benefici a la comunitat. Per tant, tenir l’oportunitat de contactar directament amb una científica els pot ampliar el punt de vista i fer descobrir que hi ha altres opcions.

Encara és poc visible la feina que fan les dones en ciència i tecnologia…
Sí, i això se suma a l’escassa visibilitat i al desconeixement de la feina científica en general. En el cas de les dones, hi ha hagut una manca històrica de reconeixement de la seva feina, que era assimilada pels supervisors i publicada com a treball propi. El cas més conegut és el de Rosalind Franklin, que va investigar i contribuir decisivament amb els seus experiments a determinar l’estructura de l’ADN, però que va ser oblidada pels seus col·legues Watson i Crick quan van rebre el Premi Nobel de Química. Hi ha molts més casos, com els de Lise Meitner, Jocelyn Bell, Chien-Shiung Wu, Marianne Grunberg-Manago, Carmen Brugger Romaní, Trinidad Salinas Ferrer, i moltes, moltes més.

A aquest oblit històric, se suma la falta de reconeixement actual i el sostre de vidre. Només hi ha una dona directora entre tots els centres de recerca a Espanya, 5 rectores (una d’elles és la de la Universitat Autònoma de Barcelona), i únicament 5 químiques i 3 físiques han estat guardonades amb els premis Nobel corresponents en tota la seva història. Tenint en compte que les graduades universitàries són la meitat del total, aquestes estadístiques indiquen que a les dones no ens reconeixen el nostre esforç i talent. I això no és per falta de ments brillants, ja que el Nobel de Literatura ha reconegut 14 dones, 17 el de la Pau o 12 el de Fisiologia i Medicina. Malgrat la infrarepresentació de dones entre els premiats, en el cas de les carreres STEM encara és més evident.

Què es pot fer des de la societat per aconseguir que sigui més visible el treball de les dones en els camps de la ciència i la tecnologia?
Jo crec que el principal és demanar models femenins en tots els àmbits. Un exemple, els contes infantils estan protagonitzats majoritàriament per personatges masculins, així que ja de ben petites, a les noies els manquen referents amb un rol protagonista. Això és comparable a altres àmbits on les dones no són visibles, com llocs de direcció, presidències o membres de consells d’administració. Hi ha poques dones, és cert, però són aquí. Contar les seves històries té un efecte positiu en la societat, i especialment en les nenes i els nens, que normalitzen així la presència de les dones en tot tipus de feines i en llocs de presa de decisions.

Per altra banda, també és important exigir informació científica veraç, atès que una societat ben informada és més difícil de manipular. Si demanem a la gent que representi un científic, la imatge típica sol ser un home amb els cabells desordenats treballant sol, perquè no hi ha una idea clara de què és la recerca i el treball en equip que implica. A més, se sol assimilar la química a una cosa dolenta, a evitar, quan en realitat la recerca en química ha contribuït al desenvolupament i al benestar de la societat.

Per tant, conèixer en què consisteix la recerca cientificotecnològica, el que aporta a la societat i qui la desenvolupa contribuiria definitivament a visibilitzar i valorar les aportacions de les dones que ens dediquem a les STEM.

Quines tasques desenvolupa Eurecat, Centre tecnològic de Catalunya?
El valor afegit que aporta Eurecat accelera la innovació, disminueix la despesa en infraestructures científiques i tecnològiques, redueix els riscos i proporciona coneixement especialitzat a mida de cada empresa en les àrees digital, industrial i biotecnològica. En conjunt, el centre tecnològic aplega l’experiència de més de 650 professionals, genera un volum d’ingressos de 51 milions d’euros anuals i dona servei a més de 1.500 empreses. Oferim, tant per a grans com per a petites i mitjanes empreses de tots els sectors, R+D aplicat, serveis tecnològics, formació d’alta especialització, consultoria tecnològica i l’organització d’esdeveniments professionals al voltant de la innovació tecnològica. Tenim instal·lacions a Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Amposta i Vila-seca i participem a 160 grans projectes consorciats d’R+D+I nacionals i internacionals d’alt valor estratègic. I comptem amb 81 patents i 7 empreses derivades amb un alt valor tecnològic.

En quins projectes de futur treballen actualment?
Estem desenvolupant molts projectes que ja estan revertint en un increment de la competitivitat de les empreses i en la millora de la qualitat de vida de les persones. A Eurecat Mataró som especialistes en el disseny i producció de tèxtils intel·ligents, amb una infinitat de nous usos, com la calefactabilitat dels teixits, la seguretat dels seus usuaris mitjançant la millora de la visibilitat o el monitoratge de les seves constants vitals en roba esportiva o per cuidar la seva salut, i som capdavanters en electrònica impresa, una tecnologia amb un gran potencial a múltiples sectors. També estem desenvolupant sistemes que generen llum i electricitat més eficients i que, a més, siguin lleugers i flexibles.

Les capacitats d’Eurecat ens situen com el centre tecnològic de referència en la implementació de l’anomenada indústria 4.0, que aporta solucions que acosten el món de la intel·ligència artificial als processos de fabricació. També hem desenvolupat innovadores tecnologies que permeten als equips d’emergències dirigir drons de rescat, i a més tenim un alt grau d’expertesa en la seva utilització per a la inspecció d’infraestructures crítiques. En l’àmbit dels sistemes robòtics autònoms, el centre treballa en col·laboració amb les empreses per automatitzar processos logístics en el sector del transport i en el monitoratge de vinyes i granges, entre d’altres.

Un altre exemple de les nostres capacitats és una tecnologia nova de dispersió d’additius i nanoadditius dins del plàstic, que consisteix en la introducció d’un sistema de vibració per ultrasons on el plàstic es barreja per obtenir al final un material a la carta. Així mateix, comptem amb una tecnologia única al món basada en ultrasons que permet la fabricació de micropeces de plàstic invisibles per a l’ull humà, un camp que té una demanda creixent pel nivell de precisió que aconsegueix, amb aplicacions en àrees que van des de la rellotgeria fins als dispositius mòbils.

En el camp de la salut connectada, Eurecat ha desenvolupat eKauri, una plataforma de teleassistència avançada amb capacitat d’anticipar situacions de risc, i ha aportat tecnologies per al desenvolupament d’audiòfons de màxima precisió. A banda, el centre tecnològic ha treballat amb l’empresa Telehealth Devices per crear iCardio, l’electrocardiògraf digital sense fils més petit del món.

Eurecat té, a més, projectes adreçats al desenvolupament del vehicle intel·ligent i la mobilitat col·laborativa, així com vinculats a facilitar la implantació del cotxe elèctric. També disposa d’una àrea específica de biotecnologia dedicada a la recerca en nutrició i salut en àmbits com els aliments funcionals, que aporten característiques nutricionals específiques per a la millora de la salut i la prevenció de malalties.

 

Entrevista: Albert Calls

Deixa un comentari