Publicat el 29/11/2018

Ester Cabanes, nascuda a Tortosa l’any 1971, és diplomada en Treball Social per l’Escola Universitària de Treball Social de Tarragona. Ha realitzat un curs d’especialització en abusos sexuals i altres maltractaments infantils a la UB i un postgrau en Traumateràpia Infantil al centre IFIV Barcelona. Té un màster en logopèdia per la Universitat de Vic i és educadora social habilitada. Des del 2003 és responsable de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència a les Terres de l’Ebre. Anteriorment, durant el període 1999-2003 havia estat educadora a la Unitat Bàsica d’Atenció Social Primària (UBASP) de l’Ajuntament de Tortosa. També ha estat responsable d’un pis assistit de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) i educadora en un centre residencial d’acció educativa (CRAE). Actualment és la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya.

Quines són les funcions de la DGAIA?
La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència forma part de la recentment creada Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Treball, Afer Socials i Famílies. El nostre màxim objectiu és l’interès superior de l’infant i l’adolescent i garantir sempre la seva protecció.

Així mateix, també treballem i treballarem des de l’àmbit de la prevenció. La separació d’un nen o una nena de la seva família sempre és el darrer recurs. Abans d’arribar a una situació de desemparament, i sempre que sigui possible, s’ha de treballar amb la família per intentar reconduir la situació i que aquest infant no hagi de sortir de casa seva. Per això és tan important treballar en els aspectes preventius. Perquè, més enllà de les intervencions socials que hem de fer quan tenim una emergència social amb un infant o un jove, es pot fer tota una tasca preventiva, tant des dels serveis bàsics com des dels serveis d’intervenció socioeducativa no residencials, per evitar una intervenció que generi una desvinculació de l’infant o el jove de la seva família.

Tot i això, si finalment la millor opció per a aquell infant passa per una situació de desemparament i de tutela per part de la DGAIA, existeixen tota una sèrie de protocols, circuits i professionals per atendre i donar suport a aquests infants i treballar per la seva recuperació. El nostre objectiu sempre és que pugui retornar amb la seva família.

Quines actuacions principals es fan per aconseguir el màxim respecte als drets de la infància i l’adolescència?
El respecte cap als drets de la infància i l’adolescència no és un assumpte que competeixi només a les Administracions, sinó que ens interpel·la a tots, a tota la societat. Dit això, creiem que la millor garantia de drets dels infants i dels joves és la família en tota la seva diversitat, com les famílies monoparentals femenines cada cop més freqüents.

Per això, impulsem iniciatives com el Servei d’Orientació i Acompanyament a les famílies (SOAF). Es tracta d’un servei d’orientació i suport de caràcter preventiu i universal per a les famílies, amb la finalitat d’acompanyar-les en la millora del seu benestar personal, familiar i social. Actualment hi ha 21 SOAF que han atès 2.400 famílies. I estem treballant perquè, un cop es tinguin els indicadors d’avaluació del pla pilot i s’acabi de definir el model, puguem negociar amb les entitats municipals la seva implantació territorial i el seu finançament.

D’altra banda, instruments com el Pacte per la Infància, que implica un compromís de país pel benestar dels infants i adolescents a Catalunya i que està consensuat i signat pels principals agents institucionals, socials i econòmics, o per altra banda el Consell Nacional d’Infants i Adolescents, format pels mateixos nens i nenes, són garants de tots aquests drets i ens obliguen a tots a complir-los.

I amb quins problemes més importants es troben els infants i adolescents catalans actualment?
Si ens cenyim a les competències de la DGAIA, temes com continuar treballant en l’àmbit de la prevenció, el foment de la figura de l’acolliment familiar per evitar la institucionalització o l’acollida i la inclusió dels joves migrants sense referents familiars són reptes importants que hem d’encarar.

Només per citar un exemple, en els propers mesos realitzarem una jornada de treball a fons per repensar el model de protecció català de l’infant i de l’adolescent per tal que pugui respondre amb eficàcia a les crisis migratòries.

La DGAIA, amb quins organismes i entitats col·labora per fer les seves funcions?
La tasca de les entitats que gestionen molts dels serveis de la DGAIA és fonamental. Però també col·laborem i treballem amb altres departaments com ara Interior, Salut o Ensenyament, o ajuntaments i consells comarcals. Moltes vegades la nostra feina és una tasca transversal que implica molts altres actors. Per exemple, fa poc es va presentar un projecte amb Ensenyament a Tarragona per posar en marxa un pla pilot per a l’acollida, la formació i la inserció laboral dels adolescents migrants sense referents familiars; i hem col·laborat amb la Fundació del Barça per aplicar la metodologia Futbolnet, que ells ja apliquen amb èxit a camps de refugiats, a diversos centres que acullen joves estrangers. La nostra és una feina d’equip i de xarxa.

Com es protegeixen els menors tutelats?
Quan un infant o adolescent —pel motiu que sigui— ha de deixar el seu nucli familiar i ha de passar a ser tutelat per l’Administració s’engeguen una sèrie de mecanismes per garantir la seva protecció. L’assumpció de la tutela en si ja és un mecanisme de protecció. A partir d’aquí, i amb l’estudi de la situació que fan els professionals, es decideix si aquest infant ha de viure en un centre de protecció o bé en una família d’acollida o amb algun familiar; i mentrestant, s’intenten solucionar els problemes que van provocar que els seus pares no se’n poguessin fer càrrec.

Cal recordar que a Catalunya existeix una Llei dels Drets i de les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència que garanteix la protecció de l’infant i defineix què cal fer en situació de desemparament per garantir aquesta protecció.

Quines actuacions es fan amb els menors migrants no acompanyats? Un àmbit, aquest, que malauradament en els darrers temps té molt de ressò social…
Cal tenir en compte que l’arribada de joves estrangers sense referents familiars ha crescut molt en els darrers temps. Actualment atenem més de 3.000 infants i adolescents que han fet un procés migratori sols. Això ens ha obligat a fer un gran esforç per no deixar ningú al carrer, i s’han pogut posar en marxa més d’un centenar de nous centres. És evident que ens trobem davant d’una emergència de país i que cal que ho abordem des d’una vessant transversal, més enllà de la DGAIA. Volem garantir l’atenció, però sobretot la inclusió, cosa que exigeix mobilitzar recursos de tota mena. En breu posarem en marxa un decret específic en què participen tots els departaments per treballar en aquesta línia, i alhora continuarem exigint més compromís per part de l’Estat espanyol per encarar aquesta situació i, sobretot, millorar aspectes com la tramitació de la documentació o els canals de comunicació i informació a fi que puguem planificar sobre els fluxos d’arribada, cosa que ara no podem fer.

En relació al context europeu, es compleixen els estàndards en protecció a la infància i l’adolescència o encara n’estem molt allunyats?
El sistema de protecció funciona. Sempre es pot millorar, però crec que no tenim res a envejar a altres sistemes de protecció europeus. Això no treu que continuem treballant per adaptar-nos a noves situacions, dotar de més eines els professionals, millorar circuits, etc. Crec que aquesta és la nostra obligació. No estaríem fent bé la nostra feina si no ens qüestionéssim, si no avancéssim, si no féssim cas de les recomanacions dels òrgans consultius, dels professionals que treballen en el sistema…

I els reptes de futur per millorar les condicions de vida d’infants i adolescents?
La recepta és continuar treballant en l’àmbit de la prevenció. Per això, dissenyarem un pla d’inversió que apropi Catalunya a nivells europeus pel que fa a la despesa en polítiques dirigides a infants, adolescents i joves. I com he dit, posarem especial èmfasi en les polítiques de prevenció, atenció i rehabilitació per a famílies en situació de vulnerabilitat, risc social i violència.

 

Entrevista: Albert Calls

Deixa un comentari