Publicat el 03/06/2015

El sociòleg Jeremy Rifkin, en el seu llibre El final del trabajo, fa 20 anys va pronosticar la xacra de l’atur. Per superar-la, el moviment sènior proposa la plena ocupació com a resultat d’un pensament molt acurat sobre el que cal fer. És paradoxal que la reflexió sènior hagi, finalment, coincidit amb els plantejaments que defensaven els nostres besavis 100 anys enrere. El moviment obrer es va caracteritzar per la ideologia llibertària, que defensava el cooperativisme i l’ajuda mútua, i que tenia tres pilars bàsics.

La il·lusió com a element necessari per tirar endavant projectes comunitaris de transformació social. El coneixement per captar la realitat social i cultural, amb la finalitat de transformar-la. El reconeixement que la ignorància esclavitza i el coneixement atorga la llibertat, per aconseguir l’harmonia i la felicitat que dóna sentit a la vida. Finalment, l’acció i l’esforç de l’activisme necessari per transformar la societat. La utilització del sentit comú per triar un mètode i provar-lo, i si falla, admetre-ho francament i provar-ne un de nou, intentant, sobretot, fer alguna cosa positiva en tot moment.

La plena ocupació que proposa el moviment sènior suposa una clara aposta per l’autosuficiència territorial i un retorn clar a la relocalització industrial dels pobles. Manquen, però, per fer-ho possible els tres pilars bàsics dels nostres besavis: no tenim il·lusió, ni un veritable coneixement de la nostra realitat, ni l’esforç necessari per transformar la societat. És per això que estem ben arreglats.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari