Publicat el 09/04/2014

És ben sabut que el motor del capitalisme és la cobdícia humana d’una burgesia que s’enriqueix amb les plusvàlues que generen els obrers. L’existència de països comunistes va servir per apaivagar aquesta explotació, fins a l’extrem de fer-nos creure, ingènuament, que tenia rostre humà. La caiguda del mur de Berlín va provocar la recuperació del capitalisme més salvatge i depredador, del que ara se’n paguen les conseqüències.

D’una altra banda, la globalització, amb l’especulació financera conseqüent, ha propiciat que el sistema sigui incontrolable. No hi ha cap organisme nacional o internacional capaç de frenar la cobdícia dels especuladors financers, que campen lliurement fent la seva, amb moltes complicitats mafioses que els converteixen en intocables (no n’hi cap a la presó).

En la societat actual, molts ciutadans són coneixedors de la crua realitat d’una crisi que afecta milions de persones. Es fa molt difícil acceptar la defunció de l’estat del benestar, provocada per quatre estafadors financers sense cap tipus d’escrúpols a l’hora d’enriquir-se al preu que sigui. La necessitat d’ajudar-los econòmicament, per no enderrocar l’economia mundial, és del tot inacceptable. També ho és, encara més, veure amb impassibilitat com s’estrenyen els cinturons dels assalariats i també d’empresaris que, sense tenir cap culpa del que passa, veuen angoixats com es desmunta la seva forma de viure, i com el seu empobriment permet l’enriquiment dels capitalistes mafiosos.

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari