Publicat el 25/09/2013

Fa més de 300 anys, un filòsof, Descartes, va plantejar el dualisme en el qual  es mou la humanitat. Per una banda els seus aspectes materials i per l’altra els espirituals. Va defensar que ja que els materials són els únics que es poden mesurar, la ciència només hauria de tenir en compte l’estudi de la matèria, entenent que l’espiritualitat escapava dels seus dominis i no hi tenia cabuda. En aquests moments, els científics que més han aprofundit en l’estudi de la física quàntica s’han adonat de l’existència d’una energia còsmica positiva incommensurable, que ben bé es podria considerar com l’esperit que regeix la totalitat de d’Univers o també simplement com a Déu. El dilema d’aquests científics, és el de tenir recances a ser considerats com a místics, tot i que clarament han percebut que existeix quelcom més enllà del domini del temps, l’espai i la matèria.

Si els més savis creuen en aquesta energia, per què no, també nosaltres. Ens trobem davant d’una societat materialista, en la qual el seu motor és l’economia, el fals ídol del diner i tota la resta no existeix. Ara més que mai, de nou ens cal recuperar la nostra espiritualitat, la porta d’accés a aquesta energia que fa que no ens sentim sols. Ens fa falta cercar abans que res, primerament el regne de Déu i la seva justícia i totes les coses materials, que també ens són necessàries, ens seran donades per afegiment, tot i que cal que ens siguin donades aquí, a la terra i no en una vida futura, molt més enllà de la nostra imaginació.

 

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari