Publicat el 07/05/2017

La seva textura és tova i llefiscosa. És llarga, aplanada i recoberta d’una pell rugosa de color marró vermellós amb taquetes blanques, i té una boca envoltada de tentacles. Pot arribar a mesurar uns 30 centímetres. Les espardenyes viuen en els fons marítims arenosos, entre 20 i 40 metres de profunditat. Són típiques de la costa mediterrània i durant èpoques de l’any concretes; per tal de capturar-les s’han de dominar certes tècniques pesqueres com l’art de l’arrossegament. Els pescadors, abans d’arribar a port, obren els exemplars amb un ganivet i extreuen l’espardenya amb molta habilitat. Així, despullades de la seva cuirassa, és com les trobem en les peixateries i als restaurants.

Històricament només han estat apreciades entre els mateixos pescadors, especialment a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Aquests se les partien amb la morralla que s’enduien a casa. Avui són considerades una de les menges més preuades de la nostra gastronomia i una de les més cares. El seu preu elevat es deu sobretot a la dificultat d’aconseguir-ne exemplars.

A l’hora de cuinar-les, només cal obrir-les per la meitat, netejar-les de possibles restes de sorra i tallar-ne les puntes.

La seva textura és semblant a la del calamar, tot i que més fina, i el seu sabor és intens i delicat alhora, semblant al de les navalles però més fi. La millor manera de menjar-les i assaborir-les és a la planxa, però també admet altres tipus de preparacions, com ara amb arròs, saltejades amb all i julivert o en suquet.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari