Publicat el 07/11/2016

Cal no oblidar que som hereus d’un franquisme que, amb l’aprovació d’una transició aparentment democràtica, va guanyar el temps suficient per evitar l’empresonament i condemna dels seus col·laboradors. En aquests moments, una vegada desapareguts per mort natural molts d’aquests col·laboradors, els seus hereus han considerat el moment adequat per posar de nou en marxa el que representa l’herència franquista de l’«atado y bien atado», que simplement persegueix la creació d’una «España grande y libre». No cal ser gaire intel·ligent per comprendre que en aquesta Espanya el paper de Catalunya és el d’una simple colònia que s’ha de regir pels principis bàsics d’un «movimiento» encara vigent, que defensa els interessos d’una oligarquia reaccionària hereva del franquisme. Un cop constatada aquesta realitat, se’ns planteja un dilema, el d’haver d’escollir a Catalunya entre la negativa situació actual o la seva possible independència. L’exercici del dret a decidir implica el fet d’analitzar i tenir en compte els seus pros i contres. Escollir entre una cosa i l’altra requereix l’exercici del pensament, per a la qual cosa, de forma general, la societat no ha estat educada, i sí ho ha estat en canvi per ser manipulada mitjançant els grans mitjans de comunicació de masses. La possibilitat històrica que Catalunya pugui ser ella mateixa representa una solució raonable, com una clara aposta favorable a un canvi que permeti superar l’actual situació de dependència que no condueix enlloc.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari