Publicat el 15/03/2018

Com a molts altres casos, la necessitat es va convertit en una virtut, ja que originàriament no s’escabetxava per gust, sinó com a recurs per conservar el peix. Sembla que la tècnica culinària precisa de l’ escabetx va ser creada paral·lelament pels perses i els àrabs i va ser introduïda per aquests darrers als Països Catalans a l’Edat Mitjana.

L’escabetx de peix es basa en el peix fregit, que els romans ja feien i amanien amb una barreja d’oli d’oliva, vinagre i vi, condimentada amb herbes aromàtiques i altres condiments triturats al morter.

El peix que millor admet l’escabetx és el blau. Per aquest motiu, la sardina és el plat més conegut de tots els que es preparen amb aquesta tècnica. La carn també es pot escabetxar, especialment la carn blanca, i fins i tot les verdures queden d’allò més bones en escabetx. L’important és triar un bon vinagre, que pot ser de vi, de poma o d’arròs, i afegir-hi all, ceba, pebre i altres espècies i herbes aromàtiques (el llorer i la farigola hi queden molt bé).

A banda de les sardines i verdures, el salmó, els musclos, el verat i la tonyina, sense oblidar-nos del conill, queden molt saborosos guisats amb aquesta tècnica.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari