Publicat el 22/02/2018

Ja fa molts anys que des d’aquesta secció anem traient l’entrellat d’aquells elements que ens ajuden a aconseguir la pau interior o bé ens la impedeixen, entenent aquesta pau com l’eina més eficaç per centrar-nos en el present i gaudir plenament de la nostra vida. Perquè només des d’aquesta pau som capaços d’expressar-nos amb llibertat i, per tant, d’oferir als altres la nostra essència veritable, que és l’amor.

Hi ha, ho sabem, molts comportaments que emmascaren la nostra percepció de la realitat i son una conseqüència del nostre ancoratge en el passat, massa sovint ple de dolor, de culpa i de por. Entre aquests comportaments que ens allunyen del present, n’hi ha un de molt arrelat en la nostra cultura, que és el costum de judicar.

Tot judici implica una comparació i una avaluació. Quan ens judiquem o judiquem algú, ho fem sempre en comparació amb allò que nosaltres creiem que és correcte. A la nostra ment hem creat una imatge clara de com ha de ser el món. Aquesta imatge està forjada pels costums i les normes morals; en definitiva, tot allò que ens han dit que ha de ser i nosaltres ens hem cregut, sense ser gaire conscients que sovint aquesta imatge interna no ha de coincidir necessàriament amb la realitat.

Aquest tarannà és l’inici d’una gran lluita de poder en les nostres relacions, tant amb nosaltres mateixos com amb els altres, perquè intentem recrear la nostra imatge ideal del món. Si el nostre comportament o el de l’altre no s’ajusta al nostre model intern, tendim a judicar-nos o judicar-lo i a sentir-nos culpables per no ser com creiem que hauria de ser. Si no hi parem atenció, tot això inicia un cercle viciós de condemna i intents de salvació que ens fa malmetre molta energia sense dur-nos enlloc, perquè més que acostar-nos i ajudar els altres, ens n’allunya.

Estimar significa acollir l’altre amb el respecte i l’acceptació suficients perquè li permetin expressar-se amb llibertat, sense que els nostres judicis el coaccionin. És més, quan descobrim en l’altre quelcom que no ens agrada, lluny d’esmerçar energia volent-lo canviar, cal que ens posem a esbrinar perquè aquell comportament ens grinyola i quina és la lliçó que nosaltres n’hem d’aprendre.

No podem oblidar que els altres són el nostre mirall. L’observació dels altres ens farà descobrir quines lliçons ens manquen per créixer. Si en lloc d’això malbaratem tota la nostra energia judicant i intentant canviar l’altre, perdem un temps preciós en detriment de nosaltres mateixos i dels altres.

És fonamental, doncs, prendre consciència dels nostres judicis, perquè només així serem capaços d’erradicar-los de la nostra vida. Cal centrar tota la nostra atenció i intenció a facilitar-nos la vida i facilitar-la a aquells que ens envolten, des de la pau interior que ens permet contemplar les coses tal com són i gaudir amb plenitud d’allò que ens ha estat donat. Fem tot allò que estigui al nostre abast perquè aquells que ens envolten se sentin estimats de veritat, perquè només l’amor, que és respecte i acceptació, els farà canviar, si és el que els cal.

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat al web:
reginaferrando.simplesite.com
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari