Publicat el 27/03/2013

INTERPRETACIÓ
Muhammet Uzunerm Yilmaz Erdogan, Taner Birsel, Ahmet Mumtaz Taylan, Firat Tanis, Ercan Kersal, Erol Eraslan, Ugur Aslanoglu
DIRECCIÓ Nuri Bilge Ceylan
DURADA 158 min
GÈNERE drama/ thriller

Mai no m’han agradat les pel·lícules de significat i significant indistingibles i contingut inconcret que justifiquen la seva buidor argumentant que són “cinema experimental”. Però en aquest sentit Érase una vez en Anatolia no m’ha molestat gens ni mica, ja que el seu ritme pausat i l’espessor amb què s’expliquen els esdeveniments en cap moment són un obstacle per al constant (i interessant) flux d’informació que ens ofereix el director. A més a més, en aquest cas el temps i els detalls tenen una gran importància en l’objectiu dels personatges (un conjunt de persones cerca a mitjanit un cadàver suposadament enterrat), ja que cada instant i cada una de les ombres, corbes i arbres que veiem poden ser la pista que finalitzi la seva recerca.

Mitjançant una presentació de personatges hàbilment equilibrada entre la minuciositat i la subtilesa, Nuri Bilge Ceylan ens mostra la superfície de diferents històries. Però el que coneixem d’elles només són esbossos formats mitjançant la unió de comentaris superficials, de manera que no n’arribem a saber la veritat… si és que existeix. De fet, la recerca del cadàver es pot entendre com una metàfora de la recerca del sentit de les vides de cada personatge: no és casual que la història que se’ns explica no arribi a prendre una forma concreta, ja que, com les històries de cada personatge, aquesta depèn del punt de vista que prenguem.

La pel·lícula està dividida en tres blocs que se centren en les diferents maneres d’afrontar els fets per part de tres personatges: el policia, el jutge i el metge forense. El primer és exageradament pragmàtic i tan sols vol dur a terme el seu deure. El segon pensa contínuament en els matisos de la vida i sap que els valors morals només existeixen dins la ment humana. El tercer té una mentalitat materialista i dicotòmica segons la qual allò que no ha aprovat la ciència no té cap validesa.

Fixem-nos en el triangle: per al policia el criminal no és un ésser racional, sinó un simple ninot al qual ha de fer parlar, mentre que el jutge se sent perdut davant dels infinits pensaments que poden conduir un ésser humà a prendre decisions com l’assassinat i que per al forense només hi ha una veritat que pugui explicar els fets: aquella que el policia ha de descobrir. Nuri Bilge Ceylan sap que la realitat canvia segons qui la descrigui, de manera que ens dóna tots els ingredients per construir una història apassionant i profunda sense arribar a formular un discurs concret i deixant que el públic elabori la seva pròpia tesi.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari

Germans Homs 1852
Meslloc