Publicat el 14/11/2017

Els progressos en la medicina i els canvis en els hàbits de vida han influït positivament en el procés d’envellir fins al punt que avui dia és difícil consensuar a partir de quina edat comencem a parlar de gent gran. Els experts assenyalen que no és el mateix l’edat cronològica que la biològica. L’edat cronològica és la que figura en el carnet d’identitat: és la suma dels anys que té una persona. En canvi, la biològica és l’edat que sembla que té. No hi ha acord sobre com es calcula, però sí que s’accepta que, en funció dels factors genètics i ambientals, els òrgans, teixits i cèl·lules de cadascú es tornen vells a un ritme determinat. L’envelliment no s’inicia en el mateix moment per a tothom, ni tan sols els òrgans de la mateixa persona envelleixen alhora.

Estudis sobre persones longeves apunten que l’important no és només l’herència genètica, sinó sobretot l’estil de vida. Moltes persones no defineixen la seva edat en funció dels anys, sinó del que són capaces de fer. Per envellir bé cal saber adaptar-se als canvis i mantenir bona salut, a la qual cosa ajuda molt seguir unes normes bàsiques: dieta sense greixos, consumir fruita, verdura, cereals, llegums, poca carn i sense passar-se amb la quantitat, exercici diari i variat (sense competicions ni grans esforços), meditació, respecte pels altres, bona convivència amb amics i coneguts… i passar-ho bé.

La salut a la vellesa es mesura i valora més per la capacitat de fer coses i ser autònom que per les xacres i malalties. Si un se sent intel·lectualment i socialment actiu, pot considerar-se sa malgrat patir potser una malaltia crònica. Ningú no nega que salut i qualitat de vida estan íntimament lligades; però ningú no ignora que, tot i procurar per les bones condicions físiques, els imponderables de tota mena són infinits.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari

Idees de regal