Publicat el 24/01/2019

Albert Ferrer, conegut també com a Txapi Ferrer, és entrenador de futbol i comentarista esportiu de ràdio i televisió. Va ser defensa del mític ‘Dream Team’ que el 1992 va guanyar la primera Copa d’Europa del Barça, després va jugar al Chelsea FC i, un cop retirat, es va formar com a entrenador. Va ser un cop internacional amb la selecció catalana de futbol i 36 amb l’espanyola, amb la qual va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona i va obtenir la medalla d’or. Actualment és entrenador del Barça Legends, l’equip format per veterans del club tan reconeguts com Ronaldinho, Julio Salinas, Goikoechea, Simao o Nadal.

Què va representar per a vostè, sent tan jove, guanyar la primera Copa d’Europa del Barça?
Va ser increïble, ja que amb quasi cent anys d’història el Barça encara no n’havia aconseguit cap, i uns quants anys abans s’havia perdut la final contra l’Steaua a Sevilla. Per tant hi havia molta il·lusió i molta responsabilitat per aconseguir-la.
A més a més, la guanyo amb 21 anys i després d’un any dolent degut a la meva lesió de genoll, que em va tenir apartat dels camps durant sis mesos.

Va ser aquest el moment més emocionant de la seva carrera?
Va ser un dels millors. També recordo amb molt afecte les quatre lligues, i sobretot la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona 92 amb l’equip de futbol.

Quin camí va haver de recórrer abans d’arribar al ‘Dream Team’?
La meva trajectòria comença quan fitxo pel Barça amb l’edat de 13 anys; a partir d’aquí vaig pujant categories fins a arribar al Barça B, i aquell any em cedeixen sis mesos al Tenerife, a primera divisió. Quan acaba la temporada m’incorporo al primer equip del Barça l’any 1990.

Què ha representat per a vostè Johan Cruyff?
Ha representat molt per a mi, ja que va confiar en mi des del primer dia i en vaig aprendre molt, no només en l’aspecte futbolístic, sinó també personal.
Em va ensenyar que si creus en alguna cosa, per molt inusual o innovadora que sigui has de tirar endavant i dur-la a terme.

Recorda algú en especial que li donés suport en els inicis de la seva carrera futbolística?
El Johan sempre va ser una persona que creia molt en els nois joves; a part de mi, recordo que li va donar l’oportunitat a jugadors joves com el Pep Guardiola o el Sergi Barjuan.

Quins són els seus referents com a futbolistes?
Quan jugava al futbol base del Barça, per posició al camp el meu referent com a lateral era Julio Alberto, tot i que jugava per l’esquerra. M’agradava la seva actitud, velocitat i forma de jugar.

Com va ser canviar Barcelona per Londres?
Dur al principi, perquè deixar el club del teu cor després de 15 anys no és fàcil, però l’experiència va ser molt bona: vaig conèixer una altra lliga, un gran club i una gran ciutat com Londres, que vam poder gaudir molt amb la meva dona Genny durant 5 anys.
Aconsello a tothom que si tenen la oportunitat d’anar a viure fora durant un temps ho facin, perquè és una molt bona experiència de vida.

Què ha suposat per a vostè el pas de jugador a entrenador?
Ha estat la manera de seguir en contacte amb el futbol professional, i l’experiència és extraordinària. Valores més les victòries, pateixes més les derrotes i assaboreixes més els èxits, ja que d’alguna manera és el premi a un treball en què l’entrenador és el màxim responsable i que s’aconsegueix posant en practica les teves idees.

Com és l’experiència d’entrenar jugadors mítics i antics companys?
És molt divertit, i tot i que intento que sigui més o menys professional, amb les nostres xerrades, temes tàctics, etc., hi ha també un to molt distès.
Per a mi és un orgull ser el seu ‘entrenador’ (potser més aviat company), i ens ho passem molt bé. Sobretot és molt maco compartir viatges i vestidor amb jugadors del Barça de diferents èpoques amb els quals mai he tingut l’oportunitat de coincidir al camp.

Quin és el vincle que l’uneix amb el Maresme?
És de fa molts anys: quan encara era jugador del primer equip i vivia a Barcelona, vaig venir a passar un dia amb uns amics a la platja de Premià, i em va agradar la zona.
Ja de petit havia estiuejat molts anys a Calella, però aquesta zona no la coneixia gaire, així que vaig començar a voltar per aquí, i amb el temps em vaig posar a buscar-hi habitatge.
Primer vaig estar vivint uns anys a Teià, i finalment m’he establert a Premià de Dalt.

 

Entrevista: Redacció La Clau

Deixa un comentari