Publicat el 24/01/2019

Anna M. González és treballadora social i cap de la Unitat d’Atenció a l’Usuari del Consorci Sanitari del Maresme. Una de les seves funcions és coordinar un equip de cinc mediadores interculturals i una mediadora de llenguatge signant, que ajuden les persones nouvingudes del Magrib, l’Àfrica subsahariana i la Xina a entendre la seva malaltia i poder prendre’n cura adequadament.

En què consisteix la mediació intercultural en l’atenció sanitària?
La mediació en l’àmbit sanitari té com a objectiu facilitar la comunicació entre el pacient i el professional sanitari, fomentant l’acostament entre les diferents cultures.

Quan es va començar a aplicar en el Consorci Sanitari del Maresme?
L’any 1999 es va iniciar per primera vegada i com a programa pilot, la incorporació de la mediació intercultural en l’àmbit sanitari a l’Hospital de Mataró.

Actualment, a quins equipaments sanitaris de Mataró es fa?
El Consorci Sanitari del Maresme compta amb un equip de mediadores que donen cobertura a l’Hospital, l’Hospital de Sant Jaume i àrees bàsiques de salut (Mataró Centre, Cirera-Molins i Argentona), i l’any 2014 es van incorporar a l’equip dues mediadores dels col·lectius magribí i subsaharià per donar suport als equips d’Atenció Primària Mataró 3, Mataró 5 i Mataró 6, d’acord amb el protocol de cooperació entre l’Institut Català de la Salut i el Consorci Sanitari del Maresme per impulsar la mediació intercultural als equips d’atenció primària del territori del Maresme.

Com s’arriba a accedir a aquest servei?
Es pot sol·licitar a través de l’equip assistencial, que si detecta la necessitat es posa en contacte directament amb la mediadora. El pacient o familiars també es poden adreçar a la unitat d’atenció a l’usuari per activar el servei.

Quantes persones el reben?
De les 33.000 persones nouvingudes que s’atenen anualment al Consorci Sanitari del Maresme, l’11 % requereix alguna intervenció al servei de mediació intercultural.

Majoritàriament, de quines procedències són?
Del Marroc, l’Àfrica subsahariana (Gàmbia, Senegal…) i la Xina.

Com se solucionen les dificultats idiomàtiques i culturals que pugui haver-hi?
Amb la interpretació lingüística i dels codis culturals entre el pacient i el professional sanitari per fer possible la comunicació. La mediació permet al professional conèixer i entendre els diferents conceptes de salut i malaltia, i al pacient, prendre consciència de la importància de l’autocura.

Algunes malalties, en determinades cultures no estan ben vistes. Com s’afronta aquest problema?
Hi ha malalties que es viuen en silenci per la por de patir un rebuig social i familiar per part de la comunitat. L’assessorament quant als valors i creences és un factor clau per entendre i respectar les decisions (per exemple, de no voler rebre informació sobre la malaltia i el pronòstic).

Quina resposta reben de les persones que utilitzen aquest servei?
Valoren molt positivament el servei per la proximitat, per parlar la mateixa llengua i el fet de compartir uns mateixos costums i cultura. La mediadora esdevé un referent en l’àmbit comunitari, és una figura reconeguda pel col·lectiu que representa.

S’han trobat amb casos problemàtics en què no ha estat possible la seva intervenció?
Alguns casos poden ser més conflictius, però amb informació i assessorament tant al pacient com al professional es poden treballar totes les situacions.

Com es treballa la prevenció i gestió de conflictes?
Des dels equips d’atenció primària es detecten les necessitats en processos o patologies concretes i es fan xerrades informatives. També es fa assessorament als professionals per conèixer les creences i cultura; per exemple l’any passat es va treballar el Ramadà.

A l’Hospital també es treballa en la importància de les accions preventives i tenim en projecte crear un grup de dones en la fase d’embaràs i el part.

Entrevista: Albert Calls

Deixa un comentari