Publicat el 20/11/2013

L’actual situació de crisi fa que ningú cregui ningú. Qui més qui menys s’adona que ningú diu la veritat, ja sigui perquè no la coneix, perquè dir-la va en contra dels seus interessos o simplement perquè la situació es tan complexa que és molt difícil copsar-la. Ens trobem en un període de transició, en el qual no estem satisfets del que tenim i desconeixem del tot cap a on anem, si bé s’entreveu que avancem cap un nou camí, caracteritzat per un augment del pensament i una disminució de l’agressivitat.

Si no pots creure en ningú, la dificultat que pot suposar l’esforç intel·lectual d’intentar esbrinar un mateix el que passa, amb un cervell no entrenat per fer-ho, converteix aquest esforç en gairebé impossible. Per aquest motiu l’entrenament i l’aprenentatge del nostre cervell s’ha convertit en una important assignatura pendent que, en cap cas, pot esdevenir una qüestió teòrica sinó pràctica. Quina millor manera de fer-ho que utilitzant les xarxes socials i fent una clara aposta per la total desaparició de la propietat intel·lectual, per assegurar la lliure circulació del pensament. Tot això ja comença a succeir, tot i que les actuals xarxes socials, que fan consumir el temps de forma banal sense cap tipus de profunditat intel·lectual, no siguin les més adequades. És una qüestió de temps la creació de noves xarxes socials, vàlides per a la gestió d’activitats de forma comunitària, que promoguin els canvis necessaris per a la creació d’una veritable societat del coneixement.

 

Josep Aracil i Xarrié
(President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari